Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Versos provocadors

Ja fa temps que segueixo a Sábado Gráfico la pro­gres­siva evo­lució del ver­saire que signa les “coplas” set­ma­nals cap a l’atac sis­temàtic de tot allò que sigui basc. Se suposa que el mateix ver­saire, Alfonso Ussía, ho és de nai­xença o de família. De tant en tant es pre­sen­ten aquests casos de fixació agres­siva con­tra la pròpia arrel, i sens dubte hi ha una inter­pre­tació que jo no m’aven­tu­raré a fer.

Les idees polítiques del ver­saire em merei­xen molt de res­pecte, pot­ser perquè són tan allu­nya­des de les meves. No es tracta d’això, doncs. Fa angúnia, és clar, veure com es mofa de tots els polítics del País Basc, però és el seu dret i el seu joc. Aquesta set­mana, però, s’ha “pas­sat” i dedica els seus sar­cas­mes a l’idi­oma, a l’euskera. L’home no s’està de dir que es vol “ikas­to­lar” perquè con­si­dera “un cul­tu­ral insulto / no hablar en ese idi­oma, que es tan culto / y ver si alcanzo, al fin, con este idi­oma / –tan útil para el mundo– algún diploma. / ¿Cómo serà en euskera coca-cola?” I més avall, després de qua­li­fi­car el basc d’idi­oma ori­gi­nal –i no sap la raó que té!– bell, simfònic, coral, impres­si­o­nant, fil­harmònic..., afe­geix “sin confín, pues su armonía / se oye desde Bil­bao a Fuen­ter­rabía, / pru­eba ésta que enseña clara­mente / que el vasco se habla en todo un con­ti­nente”.

La mala bava no és pas més evi­dent que els pre­ju­di­cis del ver­saire, que té un con­cepte “impe­rial” dels idi­o­mes. Res­pec­ta­ria el basc si es parlés a tot un con­ti­nent, però com que la seva àrea és reduïda... I la befa de “tan útil para el mundo” acre­dita una altra vegada la par­ti­cu­lar visió que Ussía té del que és cul­tura. Segu­ra­ment ignora l’existència de l’occità, i no enten­dria que alguns cata­lans siguem par­ti­da­ris que a la Vall d’Aran –dins Cata­lu­nya, avui– s’ense­nyi el seu idi­oma a les esco­les. I em fa gràcia que es pre­gunti com es dirà en basc coca-cola... Deu pen­sar-se que és un mot espa­nyol! La res­posta és ben fàcil: es dirà en basc com es diu en francès, en ale­many, en grec i en japonès.

Quan la passió encega fins a aquest punt és que no ha nas­cut d’una exal­tació posi­tiva, com cer­tes pas­si­ons, sinó d’alguna frus­tració o d’algun com­plex. El senyor Ussía pot ser espa­nyo­lista i ata­car el PNB o ETA, però con­cen­trar tant d’odi i tant de menys­preu sobre un idi­oma, cre­ació de l’espe­rit humà, docu­ment de la història uni­ver­sal, i un idi­oma, a més, que ha resis­tit tan­tes opres­si­ons, ja no és una forma d’espa­nyo­lisme polític, sinó aquell espa­nyo­lisme patològic que tan bé conei­xem. És l’ins­tint de la pro­vo­cació.

Jo de vostè em cal­ma­ria estu­di­ant el basc. Fins els infants l’apre­nen! Perquè “ez da zai­lla, salatu nal duna­rent­zat”. Perquè tam­poc no m’enten­gui, li ho tra­duiré: no és difícil per a qui té volun­tat d’apren­dre’l.

El pro­blema de sem­pre, és clar: bona o mala volun­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.