Més arbres, per favor

No he patit la dar­rera onada de calor d’aquest estiu, però m’han fet arri­bar que la situ­ació ha estat espan­tosa. “No es res­pi­rava” i “no hi havia lloc on ama­gar-se” han estat dues de les quei­xes que més he sen­tit. A finals de juliol, de vacan­ces en el Medi­ter­rani, la pri­mera onada de calor ja ens va obli­gar a bus­car recer en un super­mer­cat i és pre­ci­sa­ment aquesta manca d’aixo­pluc –el lèxic encara ens ve deter­mi­nat pel mal temps rela­ci­o­nat amb pluja i el vent– el que comença a gene­rar més pre­o­cu­pació entre els ciu­ta­dans. Dar­re­ra­ment, són con­ti­nues les quei­xes per la des­a­pa­rició d’arbres arreu. Es cal­cula que un terç dels arbres que van donar ombra als nos­tres avis ja no exis­tei­xen i la pèrdua de superfície arbo­rada no sola­ment té reper­cus­si­ons en la bio­di­ver­si­tat mun­dial, sinó que posa en risc mili­ons de per­so­nes. Un dels deu­res que ens tras­llada l’arri­bada d’aques­tes ona­des de calor és pre­ci­sa­ment la neces­si­tat de pro­te­gir-nos. Els ges­tors de la via pública hau­rien de tenir molt pre­sent d’una vegada per totes que plan­tant arbres es creen ombres i rebai­xes la tem­pe­ra­tura, aug­men­tes la humi­tat i redu­ei­xes la con­ta­mi­nació perquè els arbres xuclen molt CO2. A Bar­ce­lona es cal­cula que hi ha 100 arbres de car­rer per cada 1.000 habi­tants apro­xi­ma­da­ment, però la manca d’espai i la forma com­pacta de les ciu­tats pot limi­tar que aug­menti aquest verd urbà a les ciu­tats. Per això, trans­for­mar la xarxa de car­rers reduint el nom­bre de car­rils de trànsit pri­vats pot obrir nous espais per aug­men­tar la plan­tació d’arbres i els seus bene­fi­cis i no pas per posar-hi més cot­xes.