Negociacions

Des que es va ini­ciar la redempció del procés inde­pen­den­tista, els experts en la matèria sem­pre han coin­ci­dit a asse­nya­lar que l’epi­sodi no s’aca­ba­ria ni tam­poc podria començar-ne un de nou sense una solució per a l’expre­si­dent i actual euro­di­pu­tat, Car­les Puig­de­mont. De resul­tes de les elec­ci­ons del mes de juliol, la bossa elec­to­ral de l’inde­pen­den­tisme ha per­dut força pes, però, en canvi, el seu valor s’ha doblat. L’expre­si­dent ha recu­pe­rat pro­ta­go­nisme en les cites polítiques a tot Espa­nya i fins i tot Feijóo el con­si­dera ara un inter­lo­cu­tor polític. Puig­de­mont sem­pre ha dit que no nego­ciarà la seva situ­ació per­so­nal a l’exili, sinó el futur polític de Cata­lu­nya. Tan­ma­teix, la seva figura con­ti­nua sent símbol del país que per pri­mera vegada decla­rava la seva inde­pendència des del Par­la­ment de Cata­lu­nya de forma uni­la­te­ral tot i que com ja sabem la pro­clama va durar segons. Com a nego­ci­a­dor, Puig­de­mont fa res­pecte i, per tant, les nego­ci­a­ci­ons que ahir es van ence­tar amb Iolanda Díaz seran dures. L’expre­si­dent va rebre durant mesos, aviat ara farà cinc anys, tota mena de pres­si­ons des de totes les instàncies pos­si­bles; acadèmiques, reli­gi­o­ses, polítiques i soci­als per fer marxa enrere quan ell recla­mava una cosa tan bàsica com diàleg sin­cer. Espe­rem que aquesta vegada gua­nyi el diàleg.