Atractiu polític

Cada any la Diada és el termòmetre de l’inde­pen­den­tisme. Més fins i tot que les elec­ci­ons muni­ci­pals i les gene­rals, en què ERC va per­dre més de 400.000 vots. JxCat, 140.000 vots i la CUP ha des­a­pa­re­gut del Congrés. Tot ple­gat s’atri­bu­eix al vot útil dels soci­a­lis­tes amb la seva cam­pa­nya per fre­nar la dreta i l’extrema dreta. Però també a l’abs­ten­ci­o­nisme del votant inde­pen­den­tista, el can­sa­ment gene­ra­lit­zat i la ine­xistència de resul­tats, que, després de més de deu anys de sor­tir al car­rer, Cata­lu­nya segueix essent sobre el paper una auto­no­mia de l’Estat espa­nyol. Mal­grat tot, crec que s’ha de dei­xar de comp­tar el nom­bre de mani­fes­tants i dei­xar de fer com­pa­ra­ci­ons d’un any a l’altre. Cal cele­brar amb tots els honors que Cata­lu­nya pro­ta­go­nitza any rere any la diada rei­vin­di­ca­tiva més impor­tant i des­ta­cada que fa Europa. Cada dia és més cert el vati­cini de Fran­cesc Pujols que asse­gu­rava que vindrà un dia que els cata­lans, per ser-ho, ho tin­drem tot pagat arreu del món. De moment som cata­lans i ens seguim ras­cant les but­xa­ques. La Diada ha vin­gut mar­cada pel post 23-J i un calen­dari damunt la taula més atrac­tiu que en els dar­rers mesos i anys. Per atrac­tiu polític, el final de mes, amb la inves­ti­dura fallida de Feijóo, que coin­ci­dirà amb el debat de política gene­ral al Par­la­ment amb l’opor­tu­ni­tat d’or de demos­trar uni­tat inde­pen­den­tista. Del con­trari, que l’inde­pen­den­tisme tiri el bar­ret al foc. Pre­vi­si­ble­ment a mei­tat de novem­bre hi haurà una segona inves­ti­dura per a Sánchez. Perquè pros­peri, cal que el PSOE al Congrés hagi impul­sat el pro­jecte de llei d’amnis­tia i JxCat i ERC el puguin votar i por­tar-lo a La Mon­cloa. Ja sona que es dirà pro­jecte de “des­ju­di­ci­a­lit­zació de la política” per cal­mar González i Guerra i una part de la judi­ca­tura. En aquest sen­tit, Puig­de­mont ho podria accep­tar, encara que caldrà lle­gir la lle­tra petita. Pilota a la teu­lada de Sánchez, que amb un ull mira com encai­xar l’amnis­tia i amb l’altre, Teza­nos i el CIS perquè li digui la con­veniència de repe­tir elec­ci­ons. Ara per ara, hi té més a per­dre repe­tint-les que no con­ce­dint l’amnis­tia o quel­com sem­blant encara que hagi de pagar per avançat.