A remolc d’Aznar

Deia Felipe González que els ex són com ger­ros xine­sos, bonics, però que ningú sap on posar-los perquè no facin nosa. El prin­ci­pal pro­blema dels ex és que es resis­tei­xen a ser-ho. Que, un cop pas­sat el seu moment, volen con­ti­nuar fent valer la influència sobre els actu­als diri­gents. Ho veiem amb Felipe González, amb Alfonso Guerra, amb Ramón Jáure­gui... tots ells en con­tra de l’amnis­tia que el PSOE i Sumar estan dis­po­sats a abor­dar en les con­ver­ses amb Junts i ERC per a la pos­si­ble inves­ti­dura de Pedro Sánchez. José María Aznar també entra dins de la cate­go­ria. L’ara pre­si­dent de la Fun­dació FAES no només s’oposa a la pos­si­ble llei, sinó que ha fet una crida a la mobi­lit­zació “ins­ti­tu­ci­o­nal i cívica” per inten­tar fre­nar-la, una apel·lació que li ha val­gut l’acu­sació de “col­pista”per part del PSOE. La gran qüestió amb els ex és el cas que els fan els res­pec­tius par­tits. Men­tre els soci­a­lis­tes fan l’orni a les veus contràries dels seus històrics con­tra l’amnis­tia, els popu­lars s’han aga­fat imme­di­a­ta­ment a la pro­posta de l’expre­si­dent del govern espa­nyol. La decisió del PP, legítima, situa, de nou, en una posició deli­cada l’actual pre­si­dent. Alberto Núñez Feijóo, amb evi­dents difi­cul­tats amb el lide­ratge al cap­da­vant de la for­mació i sen­tint l’alè al cla­tell d’Isa­bel Díaz Ayuso, actua a remolc de l’expre­si­dent. I, si bé és cert que li pot con­ve­nir, en el cas que la mobi­lit­zació no fun­cionés, també el fa veure com un líder amb estratègia erràtica, amb poca ini­ci­a­tiva, aga­fat de bra­cet d’Aznar i, sobre­tot, més a l’opo­sició que no a La Mon­cloa, on en teo­ria aspira a arri­bar.