Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Regió d’Europa

L’afir­mació del poeta, Mac­hado, que diu que Cas­te­lla “des­pre­cia cuanto ignora”, la podríem mati­sar una mica si l’apli­quem al cen­tra­lisme espa­nyol. Es podria enten­dre que és una ignorància pas­siva, i seria fals: es tracta d’una ignorància con­re­ada deli­be­ra­da­ment i així la ignorància es con­ver­teix en un ins­tru­ment d’actu­ació política, com el poder econòmic, o policíac, o tele­vi­siu. La ignorància pot ser una coar­tada hipòcrita, quan de fet “no es vol saber”.

Aque­lla retòrica del fran­quisme, “soy español por catalán y catalán por español”, etc., no s’ha aca­bat de des­mun­tar perquè hi ha gent interes­sada a man­te­nir la ignorància. Con­ti­nuen veient Cata­lu­nya com la suma estricta –ni més, ni menys– de qua­tre “províncies”. Si Cata­lu­nya tingués la con­fi­gu­ració física d’Extre­ma­dura, per exem­ple, el cen­tra­lisme ho tin­dria més fàcil. Però dóna la casu­a­li­tat –o la “cau­sa­li­tat”, que ve de causa– que Cata­lu­nya i el País Basc “s’esca­pen” de les fron­te­res de l’Estat. Per això ja vaig dir una vegada que jo no em sen­tia gens “penin­su­lar”, perquè històrica­ment, cul­tu­ral­ment, lingüísti­ca­ment una part de mi es troba més enllà dels Piri­neus; els cata­lans de Per­pinyà o de Vila­franca del Con­flent no són pas penin­su­lars, de la mateixa manera que no són espa­nyols per cap con­cepte. Però és que, a més, hi ha el cas de les Illes, les Bale­ars, que evi­dent­ment no per­ta­nyen a la península, de manera que els Països Cata­lans for­men una “regió medi­terrània” que no encaixa amb allò que certa gent “vol saber”, només, de Cata­lu­nya. Per cert que exis­tint, dins la Medi­terrània, la mar Tir­rena, l’Adriàtica, l’Egea, etc., és per­fec­ta­ment just, històrica­ment i geogràfica­ment, par­lar de la mar Cata­lana.

Aquesta regió medi­terrània que són els Països Cata­lans té un lloc en la futura “Europa de les regi­ons”, que fa un any fou deba­tuda a Dina­marca. Ara que tant es parla d’“eines de tre­ball”, aquesta reor­ga­nit­zació “regi­o­nal” d’Europa ha de ser un pas en la lluita per la nos­tra iden­ti­fi­cació col·lec­tiva. A Dina­marca se signà una “Decla­ració de Copen­ha­guen” en la qual s’afirma que “l’orga­nit­zació d’Europa en regi­ons és la con­dició indis­pen­sa­ble per a un desen­vo­lu­pa­ment harmònic i pacífic dels pobles”. També s’hi diu que les regi­ons, que tin­dran un règim democràtic, desig­na­ran per sufragi uni­ver­sal una assem­blea regi­o­nal deli­be­rant, un exe­cu­tiu regi­o­nal, etc.

La Cons­ti­tució espa­nyola “ignora” aquesta pro­posta d’orga­nit­zació regi­o­nal euro­pea per al progrés. La ignora? El cas és més greu: la pro­hi­beix. A Europa, en canvi, s’admet la pos­si­bi­li­tat que els cata­lans “penin­su­lars”, els “illencs” i els “con­ti­nen­tals” ens puguem posar d’acord.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia