A la tres
L’art de comprar
“S’adapten amb facilitat al ritme del caixer o la caixera i quan aquest o aquesta anuncia el preu final ja tenen la targeta a la mà i el pagament es resol en segons
A grans trets, i amb totes les excepcions que vulguin, hi ha dues classes de compradors tant a les grans àrees comercials com a les botigues de barri: els que compren acompanyats i els que ho fan sols. La diferència, però, és més evident quan l’establiment és més gran. M’explico. La compra en parella –si afegim criatures la cosa no funciona– s’embolcalla d’un treball minuciosament après i estudiat per obtenir els millors resultats possibles. Tots dos es reparteixen la feina a l’hora d’agafar els productes, de rellegir la llista, de recordar allò que no s’ha apuntat i, sobretot, de resoldre amb èxit l’últim escull abans de marxar cap a casa: passar per caixa. La seva és una estratègia guanyadora i sense fissures. Arriben a la cua, esperen pacientment el seu torn i quan la persona o persones de davant posen les bosses dins el carro comença la sincronia. Talment com un ball amb les passes ben apreses. Un dels dos s’encarrega d’anar col·locant a la cinta transportadora els productes mentre l’altre pren posició per anar embossant. S’adapten amb facilitat al ritme del caixer o la caixera i quan aquest o aquesta anuncia el preu final ja tenen la targeta a la mà i el pagament es resol en segons. Són els compradors ideals, un elogi de l’efectivitat. El comprador solitari, en canvi, ha d’afrontar l’experiència amb bona voluntat i paciència. Molta paciència. Perquè ell o ella ha de posar els productes a la cinta, treure les bosses o anar a buscar el carro per posar-les a dins, controlar la targeta o els diners i començar a embossar amb la major rapidesa mentre afronta la mirada condescendent del caixer o la caixera amb el tiquet a la mà i suporta al clatell l’alè del següent comprador que l’apressa a deixar lliure l’espai. Però encara hi ha una escena pitjor i més humiliant. És quan no s’ha tingut temps d’embossar la compra i el caixer o la caixera l’amunteguen als costats per deixar lloc al proper client que, segur, és algú que compra amb parella i et mira sorneguer des de la superioritat dels éssers perfectes.
