Opinió

‘Hispanitats’ a Farners

Turon li remarca que s’ha demostrat “als ulls dels que encara no hi vegin, qui són ells i qui érem nosaltres”

Avui, dia dels his­pans que cele­bren colo­nit­za­ci­ons anti­gues i actu­als –i sem­pre altius–, recor­da­rem l’epis­to­lari Cor­res­pondència clan­des­tina que els colo­mencs Josep Casa­dellà i Quim Car­re­ras, arxi­ver, han mal­dat perquè sortís a la llum. Con­cre­ta­ment remar­ca­rem una frase, escrita un 14 de novem­bre de 1940 per Josep Turon i Mir al seu amic Josep Alsina. Tots dos colo­mencs, tots dos pre­si­di­a­ris repu­bli­cans. Alsina, con­dem­nat a quinze anys de presó, rebia les car­tes clan­des­ti­nes del seu amic per con­duc­tes esta­blerts entre ells. Turon, exal­calde de Santa Coloma, con­dem­nat a mort mal­grat els nom­bro­sos tes­ti­mo­nis apor­tats al judici mili­tar sobre la seva innocència, va mal­viure durant dos-cents noranta-un dies a la “nevera”. Així ano­me­na­ven els con­dem­nats les dependències de la presó de Girona on aguan­ta­ven la res­pi­ració cada ves­pre que sen­tien arri­bar el “moto­rista” amb els noms dels desig­nats per a l’exe­cució d’aque­lla nit. Dos-cents noranta-un dies –compta’ls un a un, lec­tor– de cruel dego­teig, de sàdic sus­pens, per part dels qui, amb la històrica men­ta­li­tat del con­quis­ta­dor, no en tenen prou amb la victòria sinó que també volen el tre­pig, la humi­li­ació. Turon ho va supor­tar amb gran ente­resa. Ell mateix explica que res­tava més o menys tran­quil. Pri­mer, “gràcies a la filo­so­fia” (heus aquí un segon Boeci mil cinc-cents anys més tard: el repu­blicà, per bé que no religiós com el patrici empre­so­nat, també va tro­bar la con­so­lació en el pen­sa­ment). En segon lloc, “per tenir ja la pell morta en això de tenir-la en perill d’ésser fora­dada”. Reflexió i humor, dues vies d’abs­tracció per resis­tir el desig del botxí de des­mun­tar-lo men­tal­ment abans de com­mu­tar-li la pena. Durant aquell parèntesi de no-vida, a un altre pre­so­ner no el van dei­xar sor­tir ni unes hores per poder enter­rar la seva filleta de set anys. Això motiva la carta del 14 de novem­bre: Josep Alsina li havia recor­dat que, durant la guerra, ells van per­me­tre a un decla­rat fei­xista sor­tir tem­po­ral­ment tan bon punt es va saber que la seva dona havia de ser ope­rada d’urgència. Turon li torna res­posta amb el comen­tari que em sem­bla des­ta­ca­ble. Li remarca que s’ha demos­trat “als ulls dels que encara no hi vegin, qui són ells i qui érem nosal­tres”. Una dis­tinció que avui, dia dels his­pans altius, es revela de plena actu­a­li­tat. Mai no can­vi­a­ran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.