Opinió

Tribuna

Fahrenheit 451

“Sense comprensió lectora estem criant xaiets que acataran amb docilitat qualsevol argument que se’ls posi al davant, qualsevol idea, ben defensada o no, i formaran part d’aquesta massa d’éssers conduïts, amagats d’un llop que mai no han vist, quan qui els porta a l’escorxador és just qui creuen que els defensa

Era molt petita. Era tan petita que, quan el seu pare mar­xava uns dies per feina, al ves­pre ella cor­ria cap al nos­tre llit i, estin­to­lada al coixí, aga­fava un lli­bre, sovint del revés i mirant-me de reüll, girava les pàgines al meu compàs, fent veure que, com jo, lle­gia cadas­cuna de les línies amb un posat ben interes­sant. A mi, com us podeu ima­gi­nar, se m’esca­pava el riure sota el nas.

Era molt petita. Era tan petita que d’aquell pas­sadís llarg –que sem­pre recla­mava amb el llum encès i que recor­ria amunt i avall amb el cul bam­bo­le­jant, com un ane­guet ves­tit amb un bol­quer dues talles més gran–, en deia pas­sa­di­llo. Quan es mos­se­gava, no somi­cava plo­rosa perquè es feria la llen­gua, sinó la llen­gla, una llen­gla des­perta i sem­pre dis­po­sada a par­lo­te­jar, sovint sense que ningú entengués gaire bé què deia.

Són imat­ges, són parau­les, aques­tes, que han que­dat impre­ses en el meu record, amb tinta inde­le­ble, impreg­na­des de dolçor i d’enyo­rança per un temps que va pas­sar molt ràpid, exces­si­va­ment ràpid i que, en soc ben cons­ci­ent, mai no tor­narà.

Ella, avui, ja diu “pas­sadís” –Déu ens en guard, que no ho fes després d’haver-li pagat qua­tre anys d’uni­ver­si­tat i dos màsters–, i dorm com una soca encara que no esti­gui il·lumi­nat; renega com un car­re­ter quan es mos­sega la “llen­gua” i ha lle­git més lli­bres –tots del dret– i ha entès més con­cep­tes dels que la majo­ria, pro­ba­ble­ment, enten­drem mai.

No puc dir que jo en sigui l’artífex, però sí que puc garan­tir-vos que vaig ser allà, ama­tent a cada ins­tant, per tal que ella s’ena­morés dels lli­bres. Pri­mer per imi­tació, després per devoció i, final­ment, per vocació. Que gaudís de cadas­cuna de les parau­les noves que des­co­bria. Entes­tada jo a fer-la entrar en un món on, per art de màgia, se’t des­vet­llen no només el sig­ni­fi­cat de les parau­les, sinó també la inten­ci­o­na­li­tat de les fra­ses i, amb elles, la importància del con­text que les acom­pa­nya. La vaig aju­dar a créixer, sí, però també a con­ver­tir-se en una per­sona amb opinió, amb cri­teri, amb ànsia de saber i amb capa­ci­tat de dis­cer­nir, de defen­sar i d’argu­men­tar –i caram, com argu­menta, la noia! Per saber-ho només cal ini­ciar un debat. Bé, per ella!

Avui, quan tris­ta­ment m’arriba la notícia sobre la defi­ci­ent com­prensió lec­tora dels nos­tres infants, no puc fer menys que espar­ve­rar-me, perquè sin­ce­ra­ment con­si­dero que, sense aquesta habi­li­tat, l’habi­li­tat de com­pren­dre el que s’amaga dar­rere un text, difícil­ment podrem fer d’ells per­so­nes capa­ces de defen­sar les seves opi­ni­ons, d’argu­men­tar, de deci­dir lliu­re­ment. Sense com­prensió lec­tora estem cri­ant xaiets que aca­ta­ran amb doci­li­tat qual­se­vol argu­ment que se’ls posi al davant, qual­se­vol idea, ben defen­sada o no, i for­ma­ran part d’aquesta massa d’éssers conduïts, ama­gats d’un llop que mai no han vist, quan qui els porta a l’escor­xa­dor és just qui cre­uen que els defensa.

I sovint pen­sem que és l’escola, que és allà on els nos­tres fills han d’asso­lir aquesta capa­ci­tat que els con­duirà a enten­dre el món que els envolta. I sí, pro­ba­ble­ment és cert, donat que, evi­dent­ment, l’escola és l’enti­tat desig­nada per for­mar els nos­tres infants, però no és menys cert que la soci­e­tat també hi té res­pon­sa­bi­li­tat, en això. I la soci­e­tat, no ho oblidéssim pas, som nosal­tres.

Un exem­ple mera­vellós és el LEC­XIT, un pro­grama ini­ciat i pro­mo­gut per la Fun­dació Bofill que té per objec­tiu impul­sar l’èxit edu­ca­tiu a través de la millora de la com­prensió lec­tora, invo­lu­crant esco­les, bibli­o­te­ques, cen­tres soci­als... La Fun­dació Josep Pallach, en estreta col·labo­ració, n’ha pro­mo­gut un model propi, sota el lema “Tot­hom educa, s’educa tot­hom; fem xarxa”. Vols aju­dar un infant en la tasca de fomen­tar l’hàbit de la lec­tura, d’aju­dar-lo a com­pren­dre allò que lle­geix? Doncs fes-te volun­tari i acom­pa­nya’l en el mera­vellós camí de la des­co­berta! Segu­ra­ment l’infant no aixe­carà la vista cap a mi i em mirarà amb ulls d’ado­ració com feia la vai­leta del pas­sa­di­llo, però per a mi la tasca serà tant o més recon­for­tant... Pala­fru­gell, Mont-ras, l’Escala, Tor­ro­e­lla de Montgrí, Calonge i Sant Antoni, Begur, la Bis­bal d’Empordà, Pals... Els fun­ci­ona!

I si algú con­si­dera que el tema que modes­ta­ment exposo en aquest arti­cle no és interes­sant, que la lec­tura és un art menor, que els lli­bres estan sobre­va­lo­rats, o que la notícia sobre la (in)com­prensió lec­tora no és pre­o­cu­pant, només li recor­da­ria que per resol­dre un pro­blema matemàtic cal enten­dre l’enun­ciat.

I així amb tot...

Que què és Fah­ren­heit 451? Lle­giu Ray Brad­bury?

Paraula de giro­nina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia