Rodalies: la cançó de l’enfadós

Llegíem en aquest mateix insigne diari que els retards a Roda­lies s’han dupli­cat durant els dar­rers 10 anys. No en fa 10, sinó 16, d’aque­lla gran mani­fes­tació que va omplir el cen­tre de Bar­ce­lona per denun­ciar, rere el lema “Tenim el dret de deci­dir sobre les nos­tres infra­es­truc­tu­res”, el fun­ci­o­na­ment lamen­ta­ble del ser­vei fer­ro­vi­ari al nos­tre país. No en fa 10, sinó 14, que l’Estat es va com­pro­me­tre a inver­tir 4.000 mili­ons a la xarxa cata­lana que no van arri­bar mai. És una cançó de l’enfadós que els gover­nants espa­nyols, d’un color o d’un altre, no tenen cap intenció de silen­ciar perquè tot el seu interès està posat en un altre punt geogràfic: Madrid ha rebut la mei­tat de la inversió esta­tal durant els últims 30 anys. Segons dades de l’any pas­sat, Renfe i Adif van exe­cu­tar el 33% d’inver­si­ons pres­su­pos­ta­des a Cata­lu­nya i, en canvi, van sobre­pas­sar el 100% del pres­su­post per a la capi­tal espa­nyola. No és només que els minis­tres vis­quin allà, sinó que és una con­cepció de l’Estat on hi ha una capi­tal, cas­te­llana i hiper­tro­fi­ada, que té dret a arra­sar el que ells con­si­de­ren perifèria, que és el que per a nosal­tres és cen­tre.

A Madrid deu haver-se tras­lla­dat la minis­tra de Trans­ports, Raquel Sánchez, mili­tant del PSC: des del seu Minis­teri van expli­car que un llamp havia malmès les ins­tal·laci­ons i havia pro­vo­cat una greu ava­ria a Gavà, després es va demos­trar que la infor­mació era falsa i que els estralls havien estat fruit de la manca d’inversió. Es dona el cas que Raquel Sánchez havia estat, fins a l’inici de la seva aven­tura madri­le­nya, alcal­dessa de Gavà: quin paper més galdós amb els seus veïns, fami­li­ars i amics. Aquest estiu la gava­nenca rebut­java ober­ta­ment l’exigència d’ERC de tras­pas­sar Roda­lies argu­men­tant que “forma part de la xarxa d’interès de l’Estat”. Doncs d’interès no sem­bla que n’hi pres­tin gaire, men­tre no fan ni dei­xen fer.