Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Tots som negligents

Allò cas­tellà que diu “ni son todos los que están, ni están todos los que son” és per­fec­ta­ment apli­ca­ble a les pre­sons. I allò altre de “n’hi ha més a fora que a dins”, refe­rit nor­mal­ment als mani­co­mis, encara escau millor a la presó.

El nom­bre de delinqüents que viuen impu­ne­ment als pobles i a les ciu­tats és molt supe­rior al nom­bre d’empre­so­nats. I que el lec­tor no pensi només en els lla­dre­gots que viuen en una perpètua mani­o­bra d’emmas­ca­ra­ment; si n’hi ha més a fora que a dins és, prin­ci­pal­ment, pel nom­bre de delinqüents de les màfies res­pec­ta­des, els dels nego­cis bruts fets des de tau­les ben netes, els grans delinqüents soci­als que ocu­pen, pre­ci­sa­ment, llocs dis­tin­gits en la soci­e­tat. Els qui engo­leix la presó són, gai­rebé tots, uns des­gra­ci­ats.

Hem admès aquest fet com si fos ine­vi­ta­ble, amb una pas­si­vi­tat que col·labora a fer que els infeliços siguin més infeliços i els grans delinqüents més pode­ro­sos. A les pre­sons del món hi ha fins i tot infants, vícti­mes de les cir­cumstàncies, però difícil­ment hi tro­ba­reu cap dels qui han pro­vo­cat aques­tes cir­cumstàncies i se n’apro­fi­ten.

La notícia sem­bla, a pri­mera vista, sim­ple­ment pin­to­resca: a la presó de Sevi­lla sobra un pres. Els fun­ci­o­na­ris ho han des­co­bert en un recompte. Hi sobra des de fa temps, i no s’havien ado­nat de l’ano­ma­lia tot i que el con­trol es fa diària­ment. (És curiós: si hagués fal­tat un pres ho hau­rien des­co­bert imme­di­a­ta­ment.) La inves­ti­gació cor­res­po­nent ha acla­rit el cas: un dels pre­sos ja era ofi­ci­al­ment fora, se li havia ator­gat la lli­ber­tat, però con­ti­nu­ava a la presó per negligència d’algú. No pas del pres, natu­ral­ment, sinó del meca­nisme peni­ten­ci­ari. Com es pot ser negli­gent quan es tracta de la lli­ber­tat d’un home? Si un pres no es lleva és cas­ti­gat, però el qui fa que un pres hagi de lle­var-se una colla de dies a la presó en comp­tes de fer-ho a casa seva, ¿pot veure excu­sada tan tran­quil·lament la seva culpa en nom de la negligència?

Un dels grans vicis de la nos­tra soci­e­tat és que els errors come­sos pels qui manen sem­pre merei­xen més ate­nu­ants que els errors come­sos pels qui han d’obeir. Hau­ria de ser al revés, però els meca­nis­mes de defensa del poder fun­ci­o­nen impla­ca­ble­ment. En estricta justícia, el ciu­tadà inde­gu­da­ment retin­gut a la presó tin­dria dret a recla­mar danys i per­ju­di­cis per tots els dies que no ha pogut viure i tre­ba­llar lliu­re­ment; temo que l’únic pro­blema, però, deu ser admi­nis­tra­tiu: com jus­ti­fi­car la ració de ranxo ser­vida de més...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.