Opinió

Tribuna

La fi de la religió digital

“Els problemes econòmics que comporta la concentració de recursos i poder de les grans plataformes digitals ja fa molt de temps que estan diagnosticats.
“De les poques veritats que sobreviuen sense esquerdes als manuals d’economia és que els monopolis han de ser intervinguts, i que hi ha diferents maneres de fer-ho

Fa unes set­ma­nes una notícia em va cri­dar l’atenció. Els nens xine­sos volen ser astro­nau­tes, men­tre que els occi­den­tals, you­tu­bers. L’enquesta, feta a nens d’entre 8 i 12 anys, es pot tro­bar al por­tal de Sta­tista. Més enllà de l’exa­ge­ració mediàtica i la sus­picàcia al vol­tant de tot el que ve de la Xina, par­ti­cu­lar­ment si xoca amb els nos­tres pre­ju­di­cis ben arre­lats, la notícia és ver­sem­blant. A la Xina tro­bem cen­sura de con­tin­guts, sis­te­mes de vigilància omni­pre­sent, san­ci­ons dra­co­ni­a­nes per als qui se sal­tin la norma i temps d’ús màxim de dis­po­si­tius i apli­ca­ci­ons. Nosal­tres, a l’altre extrem, llui­tem per veure com podem pro­te­gir els nos­tres fills de l’addicció digi­tal des del volun­ta­risme i la timi­desa gover­na­men­tal. Entre la lli­ber­tat abso­luta i la regu­lació omni­com­pren­siva, fa mal de veure que la super­visió de les pla­ta­for­mes hagi avançat tan poc. L’aug­ment de pro­ble­mes de la salut men­tal en els ado­les­cents, els tras­torns ali­men­ta­ris, l’asset­ja­ment en xar­xes o la cai­guda en la capa­ci­tat cog­ni­tiva i lec­tora dels joves són mani­fes­ta­ci­ons d’un pro­blema social greu vin­cu­lat a l’empatx digi­tal. Als cen­tres edu­ca­tius, amb l’apa­rició de ChatGPT, ja s’entre­veu una reti­rada dels dis­po­si­tius digi­tals cap a les trin­xe­res del lli­bre i la redacció sobre el paper. Però el pro­blema va molt més enllà del món edu­ca­tiu.

No cal que ens ho digui el Tele­notícies. Els pares tenim un pro­blema majúscul amb les pla­ta­for­mes digi­tals. La soci­e­tat té un pro­blema, però és que el tei­xit soci­o­e­conòmic en el seu con­junt també té un pro­blema que va més enllà de les xar­xes soci­als i la vani­tat dels likes. Els pro­ble­mes econòmics que com­porta la con­cen­tració de recur­sos i poder de les grans pla­ta­for­mes digi­tals ja fa molt de temps que estan diagnos­ti­cats. Amb dades de la Comissió Euro­pea del 2020, Ama­zon repre­sen­tava el 60% de les ven­des per inter­net; el 90% dels ciu­ta­dans euro­peus com­par­tien infor­mació amb Face­book i el 95% de les cer­ques es fan amb Goo­gle.

Eco­no­mies de gua­nya­dor únic; oli­go­po­lis que es repar­tei­xen el mer­cat; preus abu­sius per al pro­duc­tor, drets labo­rals i impos­tos sota mínims. Inno­vació a la baixa. Adqui­sició d’empre­ses més peti­tes, no pas per gene­rar noves línies de negoci sinó per evi­tar que arri­bin a fer-los ombra. I, com sabem, el poder econòmic es trans­forma en capa­ci­tat d’influència, i final­ment aquest en poder polític. Si els exman­da­ta­ris espa­nyols aca­ba­ven els seus dies en indústries energètiques, angle­sos com Nick Clegg ja són pre­si­dents de l’àrea d’afers glo­bals de Meta, el suc­ces­sor de Face­book. Men­tres­tant Elon Musk, de Tesla i Twit­ter (X), o Tim Cook d’Apple con­ver­sen de tu a tu amb Xi Jin­ping, Obama i, si cal, amb Neta­nyahu.

De les poques veri­tats que sobre­vi­uen sense esquer­des als manu­als d’eco­no­mia és que els mono­po­lis han de ser inter­vin­guts, i que hi ha dife­rents mane­res de fer-ho. Però el pro­blema no és la manca d’evidència sinó la manca de força social i política per resol­dre-ho. El francès Jean Tirole ja va obte­nir el premi Nobel d’eco­no­mia el 2014 pre­ci­sa­ment pel seu tre­ball sobre regu­lació indus­trial. Les seves recep­tes per al món digi­tal són con­clo­ents: divi­dir com­pa­nyies, des­fer absor­ci­ons d’empre­ses tec­nològiques i evi­tar l’entrada d’aques­tes empre­ses en nous sec­tors. A Europa, la seva veu tot just arriba a qua­tre euro­co­mis­sa­ris. Als Estats Units, la joveníssima i extra­or­dinària jurista Lina Khan, tit­llada d’ariet anti­tec­nològic en els mit­jans, lluita con­tra molins des de la Comissió Fede­ral de Comerç, l’orga­nisme encar­re­gat de la pro­tecció del con­su­mi­dor. El patró també és cone­gut: la regu­lació avança en les comis­si­ons d’estudi i s’entor­peix en la seva redacció legal final.

A la Xina van arri­bar a la mateixa con­clusió que ara arri­bem aquí ja fa molt de temps. La diferència és que allà l’evidència es trans­forma en política i s’aplica de manera ferma i sal­ten caps. L’eco­no­mista i politòleg xinès Eric X. Li, for­mat als Estats Units però esde­vin­gut en els dar­rers anys pro­pa­gan­dista del règim de Xi Jin­ping, feia fa poc una pre­sen­tació davant d’empre­sa­ris asiàtics. Són tan rígids en la defensa dels prin­ci­pis abs­trac­tes com la lli­ber­tat d’empresa, l’ano­me­nada lliure com­petència i la lli­ber­tat indi­vi­dual, deia refe­rint-se als governs occi­den­tals, que encara que aques­tes ja no exis­tei­xin s’hi abra­cen com a cre­ients que no volen per­dre la fe. Tant de dir que nosal­tres, els xine­sos, érem els rígids i, ves per on, resulta que ho són ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia