Opinió

A la tres

L’Espanya colonial

“Sembla que els molesta tant o més que hi hagi mediació com que qui la supervisi sigui salvadoreny. Els deliris de grandesa colonial no els poden amagar

Comen­cem la set­mana d’exal­tació cons­ti­tu­ci­o­nal amb el regust de les aren­gues d’aquest diu­menge gèlid a Madrid con­tra l’amnis­tia. Con­tra la amnis­tia y por la igual­dad de todos los españoles, deia el lema sobre el qual Feijóo va bas­tir el mateix dis­curs agres­siu de sem­pre con­tra Pedro Sánchez. El dis­curs de qui té mal per­dre i de qui en rea­li­tat defensa pri­vi­le­gis dels uns sobre els altres. En aquesta ocasió també va dis­pa­rar la seva lle­ta­nia apo­calíptica con­tra el medi­a­dor en les nego­ci­a­ci­ons del PSOE amb Junts. Se li va veure el llautó sen­cer, el llautó d’un paó blau pepero, en la reacció con­tra la pit­jor ofensa de què pugui ser objecte l’Espa­nya per­fecta que ell ima­gina: que algú de fora hi fiqui culle­rada (només quan es tracta de la qüestió cata­lana, és clar). Sense des­pen­ti­nar-se ni una mica, Feijóo va argu­men­tar que no es podia tole­rar que “un ciu­tadà del Sal­va­dor” encapçalés cap mena de medi­ació. Sem­bla que els molesta tant o més que hi hagi medi­ació com que qui la super­visi sigui sal­va­do­reny.

Els deli­ris de la gran­desa colo­nial no es poden ama­gar davant la gen­tada nostàlgica i l’orgull ferit es tra­du­eix en acu­sa­ci­ons tan ten­den­ci­o­ses com dir que el medi­a­dor en qüestió, Fran­cisco Galindo Vélez, és “un expert en guer­ri­lles lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes”. No importa que la seva exper­tesa sigui en reso­lució de con­flic­tes, el que fun­ci­ona és par­lar de “guer­ri­lles” i fer por, que alguna cosa queda. I tot això ho fa un Feijóo que surt a la pales­tra amb el puny enlaire, suposo que perquè ja li han fet alguna foto amb el braç alçat que no es pot per­me­tre. Però, és clar, el puny enlaire tam­poc és una foto accep­ta­ble i per això el pre­si­dent dels popu­lars deci­deix treure el dit polze, pot­ser perquè té com­plex d’empe­ra­dor romà. Vis­tes les con­sig­nes que es cri­den en les mani­fes­ta­ci­ons de la dreta, en què es demana direc­ta­ment sang i fetge, no és estrany. Pre­pa­rem-nos bé, perquè aquesta set­mana, amb la Cons­ti­tució com a excusa, con­ti­nu­a­rem veient molt de circ.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia