A la tres
Rius secs
“Valorem com a secundari el reg dels camps d’aquells productes de proximitat que tant se’ns insta a consumir, des del mateix govern català
Grans titulars sobre la prohibició de dutxar-se en alguns centres esportius, a partir del gener, quan entrem en estat d’emergència per la sequera. Grans debats sobre si els jugadors del Barça i del Girona s’hauran d’anar a dutxar a casa després del partit –convertit gairebé en preocupació nacional!–. I molt poca atenció pel fet que el mateix pla especial preveu la reducció dels cabals del Ter, del Llobregat i de la Muga i totes les repercussions que això suposarà a nivell mediambiental i per als regants. En un moment extrem com el que vivim, és evident que cal establir prioritats. I ara mateix l’objectiu és garantir l’aigua per beure a les grans urbs i mantenir l’activitat econòmica. La resta, és secundari. I, com a secundari, per exemple, es valora el reg dels camps d’aquells productes de proximitat que tant se’ns insta a consumir –el primer que ho fa és el mateix govern català– però que els agricultors cada vegada tenen més dificultats per tirar endavant. I quina repercussió tindrà això en els preus dels supermercats? I d’on vindran la fruita i les hortalisses? El que està clar és que els distintius de quilòmetre zero seran cada vegada més escadussers i la viabilitat de les explotacions locals, tant les de gran extensió com les dels petits hortolans, serà més complicada del que ja és en aquests moments.
I com a secundari, també, es considera l’efecte mediambiental que suposa que corri menys aigua pels rius. En el cas del Ter, en els darrers 60 anys ja s’ha perdut un 40% del cabal. I els acords que es van establir per recuperar-lo queden aturats fins a recuperar una certa normalitat als embassaments, que a saber quan serà. Mentrestant, la biodiversitat dels entorns fluvials se’n ressent i el temps ens dirà quines repercussions tindrà això a mitjà i llarg termini. Poc en parlem, de tot plegat, obsessionats per la gran amenaça que les aixetes no ens ragin. Però el cicle de l’aigua és molt més que això. I les presses per resoldre un problema a curt termini ens obliguen a pagar peatges que segurament lamentarem en un futur.
