Opinió

A la tres

Un Nadal fet a mida

“I farem sobretaules llarguíssimes endolcides amb torrons, polvorons i altres dolços prohibitius, i hi tornarem a compartir vivències gastades de tant recordar-les

Cada cop més, sigui en con­ver­ses infor­mals amb els amics o par­lant amb cone­guts, em trobo amb gent que em con­fessa sense embuts que no els agra­den les fes­tes de Nadal. Bé, n’hi ha que ho diuen amb la boca petita i un pèl aver­go­nyits de dimi­tir de la joia i feli­ci­tat gene­rals d’aques­tes dates, i n’hi ha que no se n’ama­guen, de l’ale­gria d’haver-se pogut des­em­pa­lle­gar dels con­ven­ci­o­na­lis­mes i les cam­pa­nyes publi­citàries que obli­guen a ser feliç. A casa recordo que la mare sem­pre deia que això del Nadal es va inven­tar per als més petits i que la resta de la família el vivim de rebot, enco­ma­nats de la innocència de la infan­tesa on encara tot és pos­si­ble i es creu que els som­nis es poden fer rea­li­tat. També, afe­gia la mare, els anys et fan acu­mu­lar més absències que no pas presències i, pre­ci­sa­ment per això, les fes­tes s’aca­ben con­ver­tint en l’esce­nari ideal per a la melan­co­lia i la tris­tesa. Tot i això, no vol­dria pas tren­car la màgia ni aixa­far la gui­tarra a ningú, i mal­grat adme­tre sense fis­su­res la meva des­a­fecció crei­xent cap a aquests dies tan asse­nya­lats, he de reconèixer que de viure-les de forma espe­cial, encara les visc. Bàsica­ment perquè sem­bla impos­si­ble no fer-ho o perquè fa massa man­dra sor­tir del guió esta­blert. Així doncs, a casa també hi hau­ran gar­lan­des, figu­res de pes­se­bre i un tió amb regals. També hi haurà la taula parada amb les esto­va­lles bones, vian­des que dema­nen hores de cuina i begu­des d’aque­lles que escal­fen la panxa i posen les gal­tes ver­me­lles. I no hi fal­ta­ran els mis­sat­ges de mòbil desit­jant el bo i millor a tot­hom, fins i tot a aquells que només te tenen pre­sent un cop l’any. I farem sobre­tau­les llarguíssi­mes endol­ci­des amb tor­rons, pol­vo­rons i altres dolços pro­hi­bi­tius, i hi tor­na­rem a com­par­tir vivències gas­ta­des de tant recor­dar-les. I aca­ba­rem al sofà veient pel·lícules fami­li­ars on sem­pre, sem­pre hi ha un final feliç. Perquè el Nadal, el de debò, no té res de per­fecte, però, en canvi, sí que per­met viure’l com cadascú vol. I això, no en tin­guin cap dubte, és el més impor­tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.