A la tres
Fregar escales
“Enviaria a la foguera la supèrbia i el classisme de l’exalcaldessa de Pamplona que considera que fregar escales és el més denigrant que et pot passar a la vida
No sé si vostès són dels que, en la darrera nit de l’any, cremen un paper amb tot allò de què es volen desprendre. Com aquell que fa una neteja d’esperit exprés per iniciar l’anualitat lliure de mals auguris. O potser són dels que fan una llista de nous hàbits que saben que mai no compliran. O, com a mínim, no perduraran gaire en el temps. Però, malgrat això, hi ha qui no perd la constància a demanar-ho cada cap d’any. En el meu cas, sincerament, res d’implorar noves rutines. No fos cas que per una casualitat de la vida acabés cada dia al gimnàs. Massa penitència!
Això sí, hi hauria unes quantes coses que enviaria a cremar a la foguera. Com per exemple la supèrbia i el classisme de l’exalcaldessa de Pamplona Cristina Ibarrola. La que considera que fregar escales és el més denigrant que li podria passar a la vida. Les seves paraules exactes van ser: “Abans d’acceptar els vots de Bildu, preferiria fregar escales.” I es va quedar tan ampla. I ja és greu que sigui precisament una dona qui aboni el terreny del masclisme i el sistema de classes que la dreta conservadora defensa i promou. Evidentment, ningú del PP ni d’UPN va sortir a reprovar la líder pamplonesa. I les disculpes que va expressar ella mateixa al cap de força hores eren poc creïbles, amb la mateixa mala bava i classisme, i amb l’únic objectiu d’aturar el ruixat de crítiques que li queien a través de les xarxes socials. L’inconscient l’havia traït i el rancor de perdre l’alcaldia –democràticament!– li va fer sortir la bilis. No és l’única que quan perd el control mostra sense filtres els prejudicis de la classe política vers la classe treballadora. Aquella a qui van a trucar a la porta cada quatre anys per poder mantenir la poltrona i els privilegis que hi van associats. Ibarrola ha insultat milers de dones que amb dignitat i esforç han tirat endavant la família i han donat un futur als seus fills. No és denigrant fregar escales. El que és infame és viure de la política, a cos de rei, i tractar els teus votants com a súbdits. Bona estada a l’oposició, senyora Ibarrola.
