Opinió

Sardanes de Farners

La sardana, ara, què és? Diria que instint, res més que un instint que ens fa més locals i, per tant, molt més universals

L’Agru­pació Sar­da­nista Far­ners –més de dos-cents socis, aviat és dit!– ha estat guar­do­nada amb el premi La Falç que atorga la revista Ressò. Parèntesi: si us plau, una altra Falç per a aquests peri­o­dis­tes que orga­nit­zen La Falç! Tanco parèntesi. No recordo qui va dir que la cul­tura del ball pas­sava de moda, que la gent ja sor­tia a beure més que no pas a ballar. Pot­ser sí, però vols dir que això no és rever­si­ble? Veges, si no, què passa a Santa Coloma amb les sar­da­nes. L’estiu pas­sat, com pun­te­java la gent! Per manca d’espai, les rot­lla­nes a la plaça es van haver de fer ser­ra­des, aglo­me­ra­des, concèntri­ques. Cir­cula la teo­ria que el feno­men és degut a un grup musi­cal que ha fet una cançó d’aques­tes efímeres, de moca­dor de paper, en què el compàs de la sar­dana hi és pel mig. M’ho diu la Marta Noguera, mem­bre de la junta de l’agru­pació sar­da­nista. Segons ella, també hi va aju­dar la coin­cidència dels dilluns sar­danístics amb la tro­bada de joves cris­ti­ans pele­grins que, de camí cap a Por­tu­gal, van fer estada al poble. Pot­ser sí que tot això hi ajuda, però què vols que et digui, tinc més en compte l’opinió de l’acti­vista colo­menc Pere Bas­sols, sem­pre enyo­rat: “Te n’ado­nes –em deia un dia a la plaça– que por­tem anys i panys dient que la sar­dana s’aguanta només gràcies als vells? Però és que fa tants anys que ho diem que per força els que ballen ara havien de ser joves quan vam començar a dir-ho, i d’aquí a molts anys, d’algun plan­ter hau­ran hagut de sor­tir els vells que la ballin...” La sar­dana va tenir el seu punt d’ide­o­lo­gia quan era l’expressió dis­si­mu­lada d’un sen­ti­ment anti­fran­quista. Però ara, què és? Diria que ins­tint, res més que ins­tint! La intuïció d’un poble que comença a estar fart de la xim­ple­ria d’algu­nes pro­pos­tes mul­ti­cul­tu­ra­lis­tes i del pro­vin­ci­a­nisme d’aquells que aplau­dei­xen amb les ore­lles el folk­lore d’un país exòtic, impor­tat al país, men­tre se’n riuen dels curts i dels llargs de la nos­tra cobla. És un ins­tint que ens fa més locals i, per tant, molt més uni­ver­sals, perquè apor­tem alguna cosa autèntica a la diver­si­tat. Un ins­tint que també arri­barà a la llen­gua, a la reli­gi­o­si­tat popu­lar, a l’edu­cació de la mai­nada... L’agru­pació far­ne­senca ha aca­bat amb èxit el pri­mer curs sabatí de sar­da­nes. Aviat et podràs ins­criure, lec­tor, al següent. Siguis jove o vell, d’avui o de demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.