Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

La façana d’un passat

S’ha com­plert el quart cen­te­nari (1579) de l’auto­rit­zació que Felip II atorgà al bar­ce­loní Hos­pi­tal de la Santa Creu per a bas­tir un tea­tre. Opor­tu­na­ment ens ho recorda el Cen­tre d’Estu­dis i Docu­men­tació vin­cu­lat a l’Ins­ti­tut del Tea­tre.

Aquest Tea­tre de la Santa Creu –ano­me­nat popu­lar­ment, també, Casa de les Comèdies, Casa del Tea­tre, Tea­tre de Bar­ce­lona, Tea­tre de les Òperes i bate­jat després Tea­tre Prin­ci­pal– va tenir una història molt inci­den­tada. Quan l’edi­fici encara no era aca­bat, però ja es feien repre­sen­ta­ci­ons en un local pro­vi­si­o­nal, el mateix Felip II ordenà que en tot el regne “se qui­ta­sen las Come­dias y no las hubi­ese de allí en ade­lante”. Al cap de dos anys la pro­hi­bició és dero­gada. El 1760 el tea­tre és ampliat i, a la sala, hi caben més de mil espec­ta­dors; el 1776 es cons­tru­eix una nova façana, que és després [que] un incendi des­tru­eix[i] el tea­tre. Els bar­ce­lo­nins, tos­suts, el refan en un any, encara amb més luxe i més capa­ci­tat. Un altre incendi l’enrunà l’any 1915, i ja no se’n va refer. El 1918 l’Hos­pi­tal va ven­dre l’edi­fici a una empresa pri­vada.

Resta la façana, bicen­tenària. Una façana sobre la qual s’acu­mu­len avui, ets rètols i els car­tells publi­ci­ta­ris dels actu­als ocu­pants de l’espai. A l’edi­fici del tea­tre es tro­ben un hos­tal, una residència, dos cine­mes, bars i caba­rets, un estanc, una botiga de “sou­ve­nirs”, venda d’entra­des per a fut­bol i toros, un club d’escacs i un club de billar, un estudi de ball, una per­ru­que­ria, un frontó i habi­tat­ges par­ti­cu­lars.

En el Tea­tre de la Santa Creu, el sai­ne­ter madri­leny Ramón de la Cruz hi estrenà un sai­net –El cafè de Bar­ce­lona– escrit en bona part en català; Fer­ran Sors hi estrenà una òpera; hi actuà Ade­laida Ris­tori, amb les seves tragèdies més famo­ses, i figu­res tan lle­gendàries com Eli­o­nora Duse, Fre­goli i Sarah Bern­hardt; s’hi estrenà a Cata­lu­nya Lohen­grin de Wag­ner. Tot això va fer, com diu Xavier Fàbre­gas, que aquest espai urbà, el de la façana super­vi­vent del tea­tre i el del Pla de les Comèdies, repre­sentés molt per a unes quan­tes gene­ra­ci­ons de bar­ce­lo­nins. I que en escaure’s el quart cen­te­nari del pri­vi­legi per a cons­truir el tea­tre sigui oportú de recor­dar-ho.

Fàbre­gas pensa que hi ha dues opci­ons: tor­nar a la façana l’aspecte que tingué en els moments de més esplen­dor, com­pa­gi­nant els interes­sos pri­vats amb els públics, o nete­jar-la i poten­ciar els ele­ments que com un tren­ca­clos­ques bigar­rat infor­men dels usos actu­als de l’edi­fici. “En tot cas, el pri­mer pas impres­cin­di­ble és conèixer i infor­mar per a acla­rir la sig­ni­fi­cació d’aques­tes pedres –que pre­si­dei­xen un dels espais urbans més interes­sants de Bar­ce­lona– i tro­bar la solució idònia perquè con­tinuïn essent útils a l’actual gene­ració de bar­ce­lo­nins”. El sug­ge­ri­ment és públi­ca­ment for­mu­lat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.