Carolina Yuste

Escriuré aquesta columna amb certa recança perquè el fet de comen­tar que només una de les per­so­nes gua­nya­do­res dels Gaudí, entre altres que hi van tenir la paraula, va dir alguna cosa a propòsit de la per­se­cució judi­cial als inde­pen­den­tis­tes cata­lans (i, de manera implícita, sobre l’amnis­tia pen­dent) pot dur a supo­sar que jo crec que els altres tenen el deure de pro­nun­ciar-se sobre això o sobre el que sigui. Evi­dent­ment, no tinc cap dret a dir el que s’ha de dir. Ho comento perquè tal omissió m’estra­nya. No crec que la gent del cinema esti­gui al marge de la rea­li­tat del món. Que no li importi la injustícia i el dolor humà. En entre­gues de pre­mis s’han pro­nun­ciat molts cops sobre aquest tema i per això han afron­tat crítiques. A la mateixa gala recent dels Gaudí es va mos­trar més que una sen­si­bi­li­tat per les vícti­mes dels atacs isra­e­li­ans a la franja de Gaza. I també, per posar un altre exem­ple, hi va haver mol­tes al·lusi­ons al fet que no s’ha de tole­rar més l’abús i l’asset­ja­ment (sobre­tot a les dones) en el món del cinema i en gene­ral. En fi, no crec que a la gent que fa cinema de pro­ducció cata­lana, almenys a una part sense que sigui petita, no li importi l’amnis­tia (sense que això com­porti mani­fes­tar-se sobre si s’ha de votar a favor o no de la llei tal com està) i encara menys el pati­ment de tan­tes per­so­nes encau­sa­des (i fami­li­ars) o de les que es vol encau­sar per motius deli­rants inven­tats pel biaix ideològic d’uns jut­ges. Si ho comento, insis­teixo, és perquè m’estra­nya aquest oblit: no tinc cap idea o sos­pita del perquè. Pot­ser m’hau­ria d’haver limi­tat a apre­ciar que l’extre­me­nya Caro­lina Yuste, millor actriu per Saben aquell, donés suport a Ruben Wagens­berg i família. Només va dir un nom, però d’alguna manera va fer pre­sent els altres.