Opinió

Som 10 milions

Els reis del carnaval

Disfresses conceptuals i materials reciclats com a recepta guanyadora: “De què aneu? I jo què sé...”

A Vila­nova del Camí, la cele­bració del car­nes­tol­tes té un nom indis­cu­ti­ble, el de l’asso­ci­ació del Camp del Rei, que pren el nom d’un dels bar­ris d’aquest muni­cipi. Des de fa gai­rebé qua­tre dècades orga­nit­zen el mul­ti­tu­di­nari car­nes­tol­tes infan­til del muni­cipi, però, a més, s’han anat gua­nyant per mèrits pro­pis el reg­nat a les com­par­ses d’adults fins i tot als muni­ci­pis veïns.

Lluny de cap bri­llan­tor monàrquica, l’ori­gen del nom del barri són els camps d’amet­llers que eren pro­pi­e­tat d’un pagès de cognom Rei. En aquest barri tre­ba­lla­dor nas­cut a mit­jan segle XX, una colla de per­so­nes es van orga­nit­zar per dotar de vita­li­tat cul­tu­ral i fes­tiva el muni­cipi. I així va néixer el pri­mer car­nes­tol­tes infan­til, l’any 1986. Entre aquells pio­ners hi havia Manolo Cano, avui pre­si­dent de l’enti­tat. Cano recorda la pri­mera com­parsa de car­nes­tol­tes de l’enti­tat: uns met­ges i infer­me­res que assis­tien una dona que paria un garrí viu entre ser­res i sang per tot arreu. Cor­ria l’any 1988 i reco­neix que el que van fer lla­vors “avui seria impen­sa­ble”. Era el pri­mer con­curs de com­par­ses de Vila­nova del Camí i ja el van gua­nyar.

Després de dis­fres­sar-se pràcti­ca­ment de tot, l’any 2011 van crear El Bosc Trem­pat, una com­parsa que supo­sava un salt de l’asso­ci­ació cap allò més abs­tracte i con­cep­tual. I els va anar tan bé que van gua­nyar als car­nes­tol­tes de Vila­nova, Igua­lada i Santa Mar­ga­rida de Mont­bui. En aquest dar­rer muni­cipi, Manolo Cano explica que davant la sor­presa de tots “l’alcalde es va inven­tar in situ un premi a la millor com­parsa local” atès que l’únic premi pre­vist mar­xava al muni­cipi veí.

Aquell també va ser un salt en l’ús i expe­ri­men­tació amb mate­ri­als. Van crear el seu uni­vers a par­tir de plàstic de retrac­ti­lar que llençaven les empre­ses de la zona. I és que al Camp del Rei han fet eco­no­mia cir­cu­lar quan gai­rebé ningú sabia què era. Quan l’Ajun­ta­ment va subs­ti­tuir la ins­tal·lació elèctrica de l’antic cinema que fan ser­vir com a seu, van apro­fi­tar una mun­ta­nya de cables i tras­tos per fer una com­parsa. I així, gai­rebé cada any, mate­ri­als apro­fi­tats pre­nen una nova vida a les mans d’aquests entu­si­as­tes del car­nes­tol­tes. Manolo Cano reco­neix que a vega­des han “arri­bat a tenir aquí una mun­ta­nya de fer­ra­lla impres­si­o­nant”. Qui trans­forma tot això és tot un exèrcit de volun­ta­ris que troba reforços quan els neces­sita. Manolo Cano, que és dis­se­nya­dor gràfic, explica: “Tenim un equipàs de modis­tes, fer­rers, fus­ters, elec­tri­cis­tes, una mica de tot.”

Les com­par­ses con­cep­tu­als s’han con­ver­tit en una marca carac­terística de la gent del Camp del Rei. El pre­si­dent ho resu­meix així: “A vega­des ens pre­gun­ten de què aneu? I jo què sé... Inven­tem.” Gua­nyant pre­mis a les rues d’Igua­lada, a Vila­nova s’han gua­nyat una fama meres­cuda, però també l’obli­gació de rein­ven­tar-se i superar-se cada any. Cano creu que l’any vinent “hem de fer un salt”. Amb aquesta tra­jectòria, arri­barà el moment que cal­gui reba­te­jar el barri com el Camp del Rei... Car­nes­tol­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.