Opinió

Mirades

Ens han robat el país

A qui li fa mal la paraula ‘país’, que ens l’han robat dels informatius i de les tertúlies? Som només territori

Escric encara sota la influència de les trac­to­ra­des de la set­mana pas­sada, quan els page­sos van sor­tir a les car­re­te­res i van arri­bar fins a Bar­ce­lona. Va ser una demos­tració de força de la page­sia cata­lana, i molts van que­dar sor­pre­sos quan van veure que amb els trac­tors hi anava gent jove i de mit­jana edat. No tots els page­sos són gent gran a punt de jubi­lar-se, tot i que n’hi ha molts. També és veri­tat que cada vegada en que­den menys, de page­sos, per la bru­ta­li­tat de pape­rassa que els obli­guen a ges­ti­o­nar, per la duresa d’una feina de mol­tes hores al dia de la majo­ria de dies de l’any, pels preus que els paguen pels seus pro­duc­tes, que es mul­ti­pli­quen quan arri­ben als super­mer­cats.... per tan­tes coses que estra­nya que hi hagi gent, mol­tes dones per cert, que s’hagin rein­ven­tat per con­ti­nuar vivint de la terra. I als que no ho hem fet, només ens queda donar-los tot el suport del món i anar a com­prar els seus pro­duc­tes. Fent allò que tant es pre­dica de com­prar de quilòmetre zero, però que tan poc es prac­tica. És bo com­prar a la botiga de la can­to­nada o a la plaça o al mer­cat pro­per, però és millor tenir clar d’on ve el pro­ducte i tenir encara més clar que algu­nes coses exòtiques que ens ofe­rei­xen no es pro­du­ei­xen pre­ci­sa­ment a la comarca del cos­tat de casa. I que al febrer no es fan toma­tes a les hor­tes de casa. Mala peça al teler tenen els page­sos. Ens hi soli­da­rit­za­rem, però no s’arre­glarà gaire res. Ho tenen tot en con­tra. I ho paga­rem car.

La con­seqüència de mirar les infor­ma­ci­ons és que vaig tor­nar a sen­tir par­lar molt, massa, de ter­ri­tori. Ja vaig escriure fa mesos que m’empre­nyava aquesta expressió. No per la paraula en si mateixa: superfície de terra que comprèn una juris­dicció. Sinó per la manera com s’uti­litza. Del ter­ri­tori ho som tots. Però quan en par­len als infor­ma­tius o a les tertúlies resulta que els del ter­ri­tori són els que no són de la capi­tal de Cata­lu­nya o de la seva àrea metro­po­li­tana. Com a molt som “de la resta de ter­ri­tori”. Mai he sen­tit refe­rir-se a gent del ter­ri­tori quan es parla dels bar­ce­lo­nins. El ter­ri­tori som els altres. I el pit­jor és que molta gent està començant a uti­lit­zar ter­ri­tori per defi­nir-nos, als de comar­ques, als page­sos, als que no són de ciu­tat. Doncs mirin, no.

Això em porta a pre­gun­tar-me si hi ha una con­signa per no par­lar de país, com feia Josep Pla. Ho feia per par­lar de l’Empor­da­net, però també dels llocs on quan deia “bon dia”, li res­po­nien “bon dia”. Ara, pos­si­ble­ment, es tro­ba­ria que no li dirien res i el dei­xa­rien amb la paraula a la boca. A qui li fa mal la paraula país, que ens l’han robat als infor­ma­tius? Quan vam dei­xar de ser país per ser ter­ri­tori? A qui fa mal? Qui ha donat la con­signa, si és que s’ha donat? Estem nor­ma­lit­zant “la dic­ta­dura del ter­ri­tori”, com va escriure Fran­cesc Canosa. Sem­bla que al ter­ri­tori només hi han de pas­sar coses llet­ges. Que hi ha una diferència entre el que passa a la capi­tal i els que vivim a comar­ques, com si el que ens passés fos de segona cate­go­ria. ¿En quin moment vam dei­xar de ser un país per pas­sar a ser un ter­ri­tori? es pre­gun­tava Canosa. Pot­ser ens con­si­de­ren colònia o domini, sinònims de ter­ri­tori. Ens han robat el país i m’agra­da­ria saber el perquè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia