Opinió

Lletra petita

Qui no crida, no mama

“Quan el pagesos planten els tractors a Barcelona i tallen carreteres, acaparant els titulars dels mitjans, sembla que es comencen a destapar orelles

Els crits d’alerta solen ser molt més efec­tius si són llam­pants i aca­pa­ren titu­lars en els mit­jans de comu­ni­cació. Quan això passa, alguna cosa punxa el cul de l’admi­nis­tració de torn que fa que es posi en marxa i comenci a remoure cel i terra per tro­bar una solució –o, com a mínim, que faci la sen­sació que alguna cosa remena. Un exem­ple el tenim amb els page­sos. Anys i panys lamen­tant la situ­ació que pateix el sec­tor agrari i rama­der del país. Menys­preat per les grans dis­tribuïdores que els com­pra la matèria pri­mera a qua­tre rals. I sen­tint-se aco­llo­nat per les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees que li impo­sen el que no està escrit men­tre deixa que actors ter­cers s’ho pas­sin tot pel folre. Però, si no es crida prou fort, tot queda en un buit side­ral, en un forat negre per­dut en una immen­si­tat de quei­xes i peti­ci­ons d’ajut. Ara bé, quan el page­sos plan­ten els trac­tors a Bar­ce­lona, tallen car­re­te­res i apu­gen el to de la pro­testa, obrint els tele­notícies i aca­pa­rant els titu­lars de la premsa, sem­bla que es comen­cen a des­ta­par ore­lles. Veu­rem com acaba, perquè, de moment, mol­tes inten­ci­ons i poques solu­ci­ons. Però, com a mínim, són tema pri­o­ri­tari. La seva car­peta acaba de pas­sar al cap­da­munt de tot. I se’ls obre la pos­si­bi­li­tat de mamar.

I aquesta trista dinàmica, la de fer-se sen­tir per ser escol­tat, fun­ci­ona en tots els nivells de l’admi­nis­tració. Des del més alt fins al més baix. Des de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees fins als ajun­ta­ments. Qui posa la seva pro­blemàtica davant els micròfons i les càmeres té més pos­si­bi­li­tats de sor­tir-se’n. Acon­se­gueix que el que abans era impos­si­ble, de cop i volta, es pugui plan­te­jar. Que el que no era pri­o­ri­tari es con­ver­teixi en una qüestió cab­dal. Que el que la burocràcia tenia entor­to­lli­gat tin­gui un des­llo­ri­ga­dor imme­diat. Però la qüestió no és només fer-se sen­tir, sinó man­te­nir-se fort en la posició fins que les parau­les es con­ver­tei­xen en fets. Si no, matemàtica­ment, tor­nes al buit de l’ostra­cisme side­ral. A l’oblit. I fins que no tor­nis a cri­dar, se t’ha aca­bat el dret a mamar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.