La Internacional de l’engany

El científic Haroun Tazieff s’ha manifestat molt enèrgicament contra la mentida, fent excepció, només, d’aquella forma de “no veritat” que permet d’estalviar dolor a qui volem protegir. “Però és un fet que vivim en un món on la mentida imperdonable és contínua. Fins i tot diria que, en alguns països, la mentida es troba al govern, i governa el país. Hom menteix sobre els preus, hom menteix sobre els fets amb una desimboltura, amb un impudor que creix des de fa anys. Avui estem pitjor que ahir, i la mentida és permesa gràcies al desenvolupament de la tecnologia i de la informació, és a dir, de la ràdio, la televisió i la premsa escrita, i això fa que tant els governs com les empreses comercials menteixin constantment. La població, doncs –parlo de França–, és enganyada cada dia per informacions trucades i mentideres. Diàriament fan creure a la gent moltes coses falses i la fan adherir a programes que van, és ben cert, dirigits contra el seu autèntic interès. Perquè el govern, en comptes de tenir en compte l’interès del ciutadà, té primer en compte l’interès dels grans grups de pressió financers i industrials, perquè són aquests grups els qui, de fet, governen el país. No podem pas, evidentment, acusar aquests grans grups, perquè el seu objectiu principal és fer beneficis, però sí que podem acusar el govern que traeix la seva missió: protegir el poble”.

En llegir aquestes declaracions de Tazieff penso que d’aquí a pocs dies farà un any de l’accident nuclear de Three Mile Island, a la regió de Harrisburg. I el silenci és també una forma de mentida i d’engany. Hem de llegir als diaris estrangers que els especialistes americans consideren que, al cap d’un any, aquesta central és una amenaça creixent per a la regió.

Des del 28 de març de l’any passat, els instruments que controlen i mesuren la pressió del reactor avariat no han pogut efectuar cap treball de verificació, perquè aquests aparells vitals no han estat concebuts per a funcionar en les condicions en què es troba la central nuclear. La Comissió de reglamentació de l’energia nuclear (NRC) vol, per tant, que les operacions de neteja siguin accelerades per tal que els equips de tècnics puguin entrar al més aviat possible en l’edifici que conté el reactor. Es preveu que les operacions de neteja poden allargar-se encara quatre o cinc anys!

La Comissió vol també deixar sortir a l’atmosfera una part dels gasos radioactius tancats dins l’edifici, a desgrat de l’oposició de les autoritats de Pennsilvània i dels habitants de la regió de Harrisburg.

Però la NRC ja ha decidit obrir una via d’accés a l’edifici on hi ha el reactor i fer que passi a l’aire una petita quantitat de gas radioactiu. Un dels tècnics ha dit: “No podem continuar amb les mans plegades mentre calculem l’impacte sobre l’ambient, perquè ens estem exposant a enfrontar-nos amb un desastre”.

Les mentides, a la llarga, acaben sortint a l’aire, com els gasos radioactius, per més que vulguin amagar-les darrera un mur “protector”.