Opinió

Mirades

Una manera valenta de fer país

Entre els promotors inicials de la llibreria Les Voltes hi ha noms que han deixat una clara petjada en la societat gironina

Les Vol­tes va tenir ahir la seva gran nit, la del tan­ca­ment del 60è ani­ver­sari de la lli­bre­ria. Dimarts vam escriure sobre els seus pro­mo­tors ini­ci­als, Joan Bosch Agustí i els seus amics Antoni Domènech, Joan Bola­de­ras i l’enyo­rat Joan Maria Gelada. Ahir ho fèiem sobre el senyor Feliu Mata­mala, que va man­te­nir la flama durant tants anys. Però els socis ini­ci­als van ser 44 per­so­nes i és de justícia recor­dar a tots els que en uns moments de dic­ta­dura pura i dura van fer un pas enda­vant per la llen­gua i pel país. De la llista des­ta­quen arqui­tec­tes i apa­re­lla­dors. Hi havia Ignasi Bosch Reitg i el seu fill Joan, Emili Blanch Roig i Josep Ros Casa­de­vall, i amb Joan Maria Gelada i Joan Bola­de­ras hi tro­bem Josep Maria Gar­cia Comas. Eren gent que es gua­nyava bé la vida, famílies d’ordre, i per això val la pena des­ta­car el pas enda­vant. A la llista hi havia met­ges com Joan Baró Seguí i també cape­llans: mossèn Genís Bal­trons i mossèn Joan Bus­quets Dal­mau. Advo­cats com Josep Maria Ros­sich Ven­tosa, Joan Con­dom Gra­tacós, Joa­quim Geno­ver Vila i San­ti­ago Coquard Sala; pro­cu­ra­dors com Enric de Quin­tana Vergés. Hi havia comer­ci­ants com Manuel Batallé Puig, Joan Subirós Bru­gat i Miquel Sureda Costa, i en aquesta relació també hi podem afe­gir Cosme Domingo Figue­ras i Josep Espar Ticó, l’home d’Edigsa, Ona i després l’Avui.

També hi havia indus­tri­als, gent que va crear empre­ses sòlides. Manuel Xifra Boa­das, Joan Boa­das For­miga, Enric Cat Pera­caula, Joa­quim Fer­rer Jaume o Feliu Mata­mala Tei­xi­dor. Un tècnic elèctric com Lluís Quin­gles Cal­vet; el peri­o­dista Narcís-Jordi Aragó; el catedràtic i his­to­ri­a­dor San­ti­ago Sobrequés Vidal; mes­tres com Josep Maria Casa­de­vall Car­re­ras i Antoni Domènech Roca; pro­fes­sors com Joa­quim Estrach Fri­golé, l’home de les matemàtiques, i l’incan­sa­ble Fran­cesc Fer­rer i Gironès, que mereix capítol a part. Un ges­tor com el senyor Joa­quim Cánovas Delclòs; l’òptic Ricard Dal­mau Ximi­nis; Damià Escu­der Rigau, impres­sor i cor­rec­tor, i un jove impres­sor, Josep Maria Marquès Sureda, en Bep. Pro­pi­e­ta­ris com Joan Colo­mer Cap­dai­gua i Josep Maria Gis­pert Sauch. L’estu­di­ant Ernest Mas­cort Díez. El fotògraf Emili Mas­sana Bur­cet. El lli­cen­ciat Car­les Bat­lle de Por­ci­o­les, nebot de l’alcalde de Bar­ce­lona.

Hi havia tres dones entre els pro­mo­tors: la mes­tra Rosa Ruhí Prat, Maria Por­ci­o­les Colo­mer i Espe­rança Bru Oller, acti­vista cul­tu­ral i cofun­da­dora de la Bibli­o­teca Popu­lar de la Dona de Girona i de la Casa de Família per a noies estu­di­ants.

Crec que val la pena recu­pe­rar els noms de qui en van ser pro­mo­tors en temps tan difícils i van donar la cara pel català com ho va fer Joan Bosch Agustí posant una parada de lli­bres el 1959 a la Ram­bla, on ja n’hi havia en català. Sens dubte el món de l’escol­tisme explica el perquè d’alguns noms i també el fet que molts d’ells pro­ve­nien de la Fede­ració de Joves Cris­ti­ans de Cata­lu­nya, els fejo­cis­tes, que en els moments com­pli­cats van rebre per tots cos­tats. Eren joves molt ben for­mats que tre­ba­lla­ven sobre dos pilars: l’esti­mació a l’Església i l’amor a la Pàtria. Com deia el seu himne: “Som cris­ti­ans i cata­lans, que és com dir herois dues vega­des.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.