Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Els límits i la droga

Era un poli­cia exem­plar, i per això el govern belga l’envià als Estats Units, per tal que es per­fec­cionés en la seva espe­ci­a­li­tat: la lluita con­tra el tràfic de droga.

Aprengué ràpida­ment, i ben aviat es des­in­te­ressà dels pro­ble­mes ruti­na­ris i habi­tu­als. Decidí que calia anar al fons del feno­men i que per a pene­trar de debò en el món secret, orga­nit­zat i enor­me­ment des­con­fiat dels grans tra­fi­cants era indis­pen­sa­ble par­ti­ci­par en el seu joc.

Aquest ofi­cial de poli­cia belga, cre­a­dor del depar­ta­ment anti­droga, ha estat arres­tat no fa gaire, jun­ta­ment amb d’altres fun­ci­o­na­ris. El res­pon­sa­ble de la lluita con­tra la droga és acu­sat de tràfic de droga.

Des del 1974, el depar­ta­ment dema­nava diners per a com­prar droga i rela­ci­o­nar-se amb els tra­fi­cants. Diver­ses inver­si­ons d’aquesta mena van fra­cas­sar suc­ces­si­va­ment, i més d’una vegada els “infor­ma­dors” a qui s’havien con­fiat mili­ons perquè com­pres­sin droga i per poder així seguir el fil s’havien fet fone­dis­sos amb els diners. L’estat major de la poli­cia inicià una inves­ti­gació, i acabà des­co­brint-se que alguns mem­bres del depar­ta­ment anti­droga es dedi­ca­ven a reven­dre’n, en bene­fici propi o, a vega­des, per inten­tar recu­pe­rar el capi­tal per­dut. La inves­ti­gació ha reve­lat a poc a poc no tan sols una colla de tràfics modes­tos, sinó també greus com­pli­ci­tats. La gent del depar­ta­ment, a més de par­ti­ci­par en acti­vi­tats sos­pi­to­ses, havia arri­bat a enco­brir “camells” o trans­por­tis­tes de droga que tre­ba­lla­ven pel seu propi compte, i el pas dels quals era faci­li­tat en els dife­rents aero­ports.

Molts dels col·legues de l’ofi­cial de poli­cia que ara ha estat detin­gut estan con­vençuts de la seva inte­gri­tat per­so­nal, però no hi ha dubte que resulta res­pon­sa­ble de l’escàndol i de la con­ducta del seu depar­ta­ment.

Fins i tot amb bona intenció, hi ha uns límits que no es poden fran­que­jar impu­ne­ment.

***

Escric aques­tes rat­lles quan els par­tits par­la­men­ta­ris encara no han deci­dit com pac­ta­ran i amb qui pac­ta­ran. És una qüestió molt deli­cada, real­ment.

Així com el govern belga havia encar­re­gat a un depar­ta­ment espe­ci­a­lit­zat la lluita con­tra la droga, diver­sos sec­tors del poble han encar­re­gat als par­tits que més els satis­fe­ien la lluita con­tra la con­fusió.

La gent està pen­dent de veure si allò que sem­blava tan clar en la teo­ria de la pro­pa­ganda ho és de debò en la pràctica de la política. Si a l’hora deci­siva d’acor­dar qui va amb qui es manté el que s’ha dit sobre el sucur­sa­lisme, el model de soci­e­tat i d’altres afir­ma­ci­ons bàsiques. També aquí hi ha uns límits que no es poden fran­que­jar impu­ne­ment –una esquerra que se cen­tri­fica, una dreta soci­a­listòfila, etc.– si no es vol caure en la xarxa de la droga del poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia