Suècia ha dit no

Ens enga­nyen amb una barra que fa escrui­xir. Aquests dies hem pogut lle­gir, i sen­tit, que “Suècia ha dit sí a l’ener­gia nuclear”. Quin poder tenen els qui volen fer-nos pas­sar gat per lle­bre! Quins interes­sos més anti­po­pu­lars són els que fan córrer aquesta men­tida!

Perquè resulta que Suècia ha dit no! Oi que costa de creure que ens puguin pren­dre el número d’aquesta manera?

El govern suec ha ofert al poble la pos­si­bi­li­tat d’un referèndum, en el qual hi havia tres pro­pos­tes: la pri­mera, accep­tació de l’ener­gia nuclear amb deter­mi­na­des con­di­ci­ons; la segona, accep­tació de l’ener­gia nuclear d’una manera pro­vi­si­o­nal i reduïda –se supri­mei­xen la majo­ria de reac­tors pro­jec­tats– amb l’exigència que a par­tir d’ara l’ener­gia nuclear sigui pro­gres­si­va­ment subs­tituïda per d’altres fonts energètiques; ter­cera pro­posta, nega­tiva abso­luta i des d’ara a l’ener­gia nuclear.

La pri­mera pro­posta, el sí con­di­ci­o­nat, només ha obtin­gut el 18,7% de vots. La segona, la que eli­mina cen­trals i demana la pro­gres­siva subs­ti­tució per d’altres ener­gies, ha obtin­gut el 39,2%. I la ter­cera, la del no abso­lut, un 38%. O sigui que per cada suec que ha votat “sí con­di­ci­o­nal” hi ha hagut 5,3 ciu­ta­dans que han dit “no”!

Ens han mani­pu­lat la infor­mació, doncs, una vegada més, i el fet con­trasta amb el res­pecte que el govern de Suècia ha demos­trat tenir pel seu poble. El poble és cri­dat a opi­nar, el poble pot opo­sar-se a la cons­trucció de noves cen­trals, el poble pot exi­gir que el govern posi real­ment en marxa una política energètica que no sigui tan dura i tan peri­llosa i d’aquí a uns quants anys la inves­ti­gació dels nous recur­sos doni resul­tats pràctics, el poble té dret a saber com avança aquesta inves­ti­gació i a tenir notícies pun­tu­als de qual­se­vol acci­dent en una cen­tral, etc., etc.

Si com­pa­rem tot això amb la nos­tra situ­ació, la con­clusió és patètica.

Sense infor­mació veraç no hi ha democràcia, perquè s’impe­deix a la gent de conèixer la seva pròpia situ­ació, i per tant se li nega la pos­si­bi­li­tat de poder mani­fes­tar la seva volun­tat d’apro­var-la, de cor­re­gir-la o d’opo­sar-s’hi. No hi ha canals via­bles a través dels quals els afec­tats puguin expo­sar la seva opinió, i en canvi hi ha una pressió infor­ma­tiva par­cial que neix dels interes­sos dels explo­ta­dors de les nucle­ars.

A Suècia seria incon­ce­bi­ble un cas com el d’Ascó, on es vol ins­tal·lar una cen­tral nuclear con­tra la volun­tat del poble. O el cas de la comarca d’Osona, amenaçada per un pro­grama d’explo­tació d’urani; aquest pro­grama esta­tal s’ha apro­piat una cin­quena part de Cata­lu­nya sense ni haver de dema­nar permís a ningú.

Ens volen sot­me­tre a una dic­ta­dura energètica, i tota dic­ta­dura uti­litza la infor­mació defor­mada. Però pot­ser ja passa de mida asse­gu­rar que Suècia ha dit sí, quan de fet ha dit no. No facin el dis­tret, senyors mani­pu­la­dors, o, com diuen vostès: “No se hagan el sueco”. Dei­xin que els suecs diguin allò que han vol­gut dir.