L’hora de la política

Ahir érem a dijous sant i el govern de Cata­lu­nya està en espera del que digui Esquerra Repu­bli­cana, que s’ha de reu­nir per deci­dir què fa. Arriba, per tant, el moment de fer alta política. És el que té quan no hi ha majo­ries clares en les elec­ci­ons. On hi ha bipar­ti­disme és molt més difícil. O fàcil: l’un mana i l’altre s’espera fins que arribi el seu torn, com en els vells temps. Al Punt Diari veiem que un dipu­tat soci­a­lista diu a un dipu­tat de CiU que Ernest Lluch encara les hau­ria pogut dir més gros­ses, perquè CiU és un par­tit de dre­tes. Informa el mateix diari sobre la pro­cessó de Ver­ges, que s’ha fet sota una forta tra­mun­tana. L’Avui recorda que hem d’avançar els rellot­ges, en una dansa horària que ningú sap quan s’aca­barà, tot i que alguns opti­mis­tes diuen que serà aviat.