Opinió

Mirades

Patapam!, en Solà publica llibre

‘100 motius per ser del Girona’ es presenta aquesta tarda al Casino de Girona amb Míchel, Nil Solà i Marta Rodríguez

És el rei dels pata­pams i per molts més que en pugui cri­dar en la seva trans­missió del Girona per a Cata­lu­nya Ràdio. Però segu­ra­ment ni el mateix Edu­ard Solà pen­sava que serien tants els que hau­ria de can­tar en antena quan l’any pas­sat, a l’abril o al maig, en Jordi Fer­rer de l’edi­to­rial Cos­setània hi va con­tac­tar per encar­re­gar-li un lli­bre sobre el Girona de la col·lecció 100 Motius per... Li va cos­tar accep­tar l’encàrrec, però es va deci­dir a tirar-lo enda­vant i es pot dir que el Girona l’ha ben acom­pa­nyat, i per això el podrà pre­sen­tar aquesta tarda al Casino de Girona, amb l’equip en la segona posició de la lliga de pri­mera divisió i jugant-se en els dar­rers deu par­tits la pos­si­bi­li­tat de clas­si­fi­car-se per jugar la Cham­pi­ons Lea­gue la pro­pera tem­po­rada.

Impen­sa­ble per a un peri­o­dista que va començar la seva tra­jectòria a Ràdio Grup abans de fit­xar, el 1989, per la ràdio naci­o­nal per cobrir la infor­mació del Palamós, lla­vors a segona A. Anys després, quan el Girona va arri­bar a segona A, va ser la seva veu, i ara volta per tots els camps de pri­mera per can­tar pata­pams, la seva manera de cele­brar els gols de l’equip de Míchel.

100 motius per ser del Girona es pre­senta aquesta tarda amb la presència de l’entre­na­dor del Girona, Míchel, però amb dos pre­sen­ta­dors més de luxe: la seva dona, Marta Rodríguez, en qua­li­tat de peri­o­dista, i Nil Solà, el seu fill, que és també la seva com­petència, ja que és l’home dels esports de la SER. Serà doncs una pre­sen­tació diver­tida, com ho són les retrans­mis­si­ons del Girona que l’Edu­ard fa per al Tot gira de David Clupés, amb Xevi Soler, Fran­cesc Car­gol i Susi Sala d’ana­lis­tes i Pere Esco­bar posant-hi salsa a tot ple­gat. Equip de luxe per retrans­me­tre els par­tits d’un equip de somni. S’espera una pre­sen­tació dife­rent, perquè l’Edu­ard Solà, tot i que es declara molt ver­gonyós, sap dei­xar-se anar i feina tindrà amb en Nil, que segur que l’apre­tarà, i la Marta, que sem­pre té una presència a les retrans­mis­si­ons de l’Edu­ard i acaba essent a vol­tes tan pro­ta­go­nista com els matei­xos juga­dors.

L’Edu­ard ha fet el lli­bre que li ha vin­gut de gust. I es nota. Sí, hi sur­ten històries del Girona, de l’enti­tat, amb capítols dedi­cats a Xavi Agustí, Raül Agné, Pablo Machín o Míchel, però també amb records pel gran capità Isi­dre Sala o per Balbí Clarà, el pri­mer juga­dor que va mar­car en par­tit ofi­cial. Hi ha sen­ti­ment, al lli­bre. No hi poden fal­tar històries rela­ci­o­na­des amb els pul­mons del Girona, en Jota, que s’ha fet famós pels crits d’ànim d’abans de cada par­tit, o d’en Gali­ano. Però també hi sur­ten en Pep Guar­di­ola i en Delfí Geli, l’únic pre­si­dent de pri­mera que ha estat juga­dor pro­fes­si­o­nal. O els qua­tre gols del Taty, el detall de les lli­gues que gua­nya el Barça quan el Girona juga a pri­mera, i pre­gun­tes com d’on surt l’“Amunt, Girona” que mai havíem can­tat a Mon­ti­livi. I, és clar, no podia fal­tar el Som tos­suts, el Girona m’ena­mora o l’Orgull gironí que en Solà ha fet famo­sos abans dels pata­pams. Ara assa­gen l’himne de la Cham­pi­ons i diu­menge es van atre­vir a can­tar-lo. M’ima­gino el pobre Fran­cesc Car­gol, que és home seriós, can­tant-lo. Però val la pena que hi tor­nin, voldrà dir que el Girona es va acos­tant al somni! Pata­pam!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.