Opinió

Lletra petita

Deixeu-me morir en pau

“Si arriba mai el moment de veure’ns així, que no ens toqui un metge conservador i ultracatòlic que ens faci la guitza

La llei de l’eutanàsia, afor­tu­na­da­ment vigent a l’Estat espa­nyol, és una de les més gene­ro­ses que exis­tei­xen, però també és capaç de dei­xar al des­co­bert l’ego­isme més cruel entre els mor­tals. Per exem­ple entre els dipu­tats del PP i de Vox, que no només hi van votar en con­tra sinó que hi van recórrer, sense èxit, al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Es veu que no han tin­gut al seu entorn fami­liar o d’amis­tats casos d’escle­rosi late­ral ami­otròfica (ELA), la dege­ne­ració neu­ro­nal que ha por­tat mol­tes per­so­nes a dema­nar una mort digna per posar fi a un pati­ment insu­por­ta­ble. Típic de la dreta, es posen d’esquena a la con­questa de nous drets soci­als, com ara el divorci, el matri­moni homo­se­xual, l’avor­ta­ment i la mateixa eutanàsia, però després, un cop apli­cada la norma, s’hi apun­ten sense cap acom­ple­xa­ment ni tam­poc cap remor­di­ment de consciència per haver inten­tat boi­co­te­jar-la. Aquesta set­mana ha mort Paola Roldán, la dona que ha llui­tat perquè l’Equa­dor s’hagi con­ver­tit en el novè país del món a des­pe­na­lit­zar la mort assis­tida. Sí, només nou, sem­bla men­tida. En la recta final de la seva vida l’hem vista immo­bi­lit­zada al llit, amor­rada a un tub, recla­mant amb fer­mesa serena un dret que gràcies a ella serà exten­si­ble a altres per­so­nes. La victòria moral damunt la der­rota biològica. A l’altra punta del món tenim Alain Delon, que demana que el dei­xin morir en pau sense haver de pas­sar més trac­ta­ments que ell ja troba inútils i agònics. La seva imatge ha fet la volta al món, l’antic galant francès d’infan­tesa rebel i de madu­resa com­pli­cada, con­su­mit per la decre­pi­tud i tur­men­tat per les males rela­ci­ons amb els fills. Com que a França, un país tan admi­ra­ble en d’altres qüesti­ons, l’eutanàsia no és legal, l’actor espera acon­se­guir-la a Suïssa, on ara resi­deix. Cata­lu­nya sem­pre ha estat cap­da­van­tera pel que fa a la tra­mi­tació del regis­tre de volun­tats anti­ci­pa­des –o tes­ta­ment vital–, ara en procés d’agi­li­tació per apri­mar-ne la burocràcia. Si arriba mai el moment de veure’ns així, espe­rem almenys no topar amb un metge con­ser­va­dor i ultra­catòlic que ens faci la guitza en nom del rebre­gat dret a la vida i a la lli­ber­tat. Perquè la lli­ber­tat de posar el punt final a la tor­tura d’una malal­tia impla­ca­ble per aspi­rar a la vida, però en una altra dimensió, sí que és sagrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.