Opinió

Tribuna

Temps de Pasqua

“Tan sols quan som capaços d’abraçar i acollir l’arbitrarietat del mal i les dificultats de tota mena, sense defugir-les, podem començar a transformar-les
“Per als cristians viure la Pasqua és creure que la vida i l’amor poden transcendir la realitat. No és cap ingenuïtat, és la tasca constant i tenaç de construir un món diferent

És temps de Pas­qua, una de les cele­bra­ci­ons més impor­tants de la religió cris­ti­ana, àmpli­a­ment estesa, que adopta dife­rents for­mes i que aquest any, curi­o­sa­ment, coin­ci­deix amb la fina­lit­zació del ramadà musulmà.

Però, quin sig­ni­fi­cat té la Pas­qua? La paraula Pas­qua prové del terme hebreu pésaj i sig­ni­fica ‘pas­sar’, o ‘fer un salt’. Per als jueus la Pas­qua repre­senta l’alli­be­ra­ment del poble d’Israel de l’escla­vatge dels egip­cis, el pas a través de les aigües del mar Roig guiats per Moisès. La Pas­qua cris­ti­ana i jueva coin­ci­dei­xen perquè la mort de Jesús es va pro­duir el pri­mer dia de la festa jueva.

Per als cris­ti­ans sig­ni­fica el ‘pas’ de la mort de Crist a la resur­recció. Podríem dir un temps de vida nova, de trans­for­mació, de con­versió. El pas de la des­con­fiança a la con­fiança, de l’opressió a l’alli­be­ra­ment, de la injustícia a la justícia, de la mort a la vida nova. Però molts tenim la sen­sació que vivim en un con­text de deso­lació en què la vida es fa difícil d’albi­rar.

Mili­ons i mili­ons de per­so­nes moren cada any per la fam, els con­flic­tes bèl·lics, la violència, la pobresa, els acci­dents, els des­as­tres ecològics, i tan­tes altres catàstro­fes. Aug­menta l’amenaça de la guerra, de les desi­gual­tats soci­als, de les malal­ties men­tals i altres pato­lo­gies, etc. El des­con­cert, la des­es­pe­rança i la fugida poden impo­sar-se com a res­posta, tal volta com va pas­sar als dei­xe­bles de Jesús davant la seva exe­cució. Però, tras­pas­sats els pri­mers moments de deso­lació, no va ser pas aquesta la seva reacció. Es van arre­man­gar i van ser capaços de supor­tar tota mena de mar­ti­ris, per­se­cu­ci­ons i morts, per fer el mateix que va fer Jesús: gua­rir la gent, defen­sar la dig­ni­tat de tota per­sona, cons­truir un món de més justícia i ten­dresa. Tan sols quan som capaços d’abraçar i aco­llir l’arbi­tra­ri­e­tat del mal i les difi­cul­tats de tota mena, sense defu­gir-les, podem començar a trans­for­mar-les. Com deia el poeta i escrip­tor Joan Mar­ga­rit, mort recent­ment: “Sense dolor però sense res més, pot­ser tam­poc valia la pena que nas­ques­sis. Pot­ser elu­dei­xes el dolor, però vas a parar a un dolor molt més bèstia. Empas­ti­fes de no-res aquest tros­set de vida que tenim entre dos no-res infi­nits. Un infi­nit abans i un infi­nit després. La vida és un empa­re­dat de llum entre­mig de dues incògni­tes eter­nes.”

Se’ns ha posat a les nos­tres mans aquesta vida i se’ns con­vida a dotar-la d’un sen­tit. I dotant-la de sen­tit ens anem fent cada cop més humans, fent emer­gir la llum entre els dos infi­nits eterns. I una forma de posar-hi sen­tit és, jus­ta­ment, vivint i essent Pas­qua. És a dir, trans­for­mant-nos i trans­for­mant el món en un lloc més habi­ta­ble i més humà.

Per als cris­ti­ans viure la Pas­qua és creure que la vida i l’amor poden trans­cen­dir la rea­li­tat. És creure en l’espe­rança, és afir­mar que la rea­li­tat que vivim no és la defi­ni­tiva, que la mort no té la dar­rera paraula, que el dolor, el pati­ment, les difi­cul­tats, les con­tra­ri­e­tats.... no tenen la dar­rera paraula. Que el món pot ser millor del que és. No és cap ingenuïtat, és la tasca cons­tant i tenaç de cons­truir un món dife­rent. D’anar dei­xant morir tots els nos­tres egois­mes i lli­gams amb la con­fiança que podem esde­ve­nir éssers nous, més oberts als altres, més dis­po­sats a ser font de vida per als altres. Que estem aquí per man­te­nir el caos i la barbàrie a rat­lla. I ja no s’hi val mirar a una altra banda. No s’hi val dir “això no fa amb mi”. No s’hi val lamen­tar-se dient “jo no puc fer res”. No s’hi val men­tre hi hagi un tu con­cret al teu cos­tat que reclami la teva atenció, que reclami la teva cura. Perquè en qual­se­vol moment aquest altre pots ser tu mateix. No s’hi val perquè el món tan sols can­viarà si can­viem cadas­cun de nosal­tres pri­mer per dins.

És temps de Pas­qua. Temps per fer de la teva vida i la dels altres un pas més cap a la plena auto­no­mia i lli­ber­tat, allò que veri­ta­ble­ment cons­ti­tu­eix la nos­tra huma­ni­tat en con­di­ci­ons de plena igual­tat. Tant de bo l’ou de Pas­qua sigui quel­com més que un ou de xoco­lata efímer per delec­tar-nos el pala­dar, i esde­vin­gui símbol de la vida i el món nou que tots estem cri­dats a cons­truir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia