Lletra petita
En Josep Campmajó
Girona té aquell encant de ser una ciutat que et permet mantenir encara una certa ànima de poble. Aquella sensació que ens coneixem tots, encara que no sigui del tot cert. Però, al capdavall, tens la mesura de quasi tothom. I, en aquest sentit, l’anunci de l’exili de Josep Campmajó, investigat pel cas Tsunami, ens ha deixat amb el cor encongit. Els darrers dies era un secret que ja es feia evident. Perquè en Josep és d’aquelles persones que són presents arreu. I una absència sobtada com la seva és difícil d’amagar. En Josep és empresari –tot i que és un qualificatiu que ell defuig– i com a tal ha col·laborat en moltes iniciatives. Des del mercat del Lleó, en què durant una època va ser el president, fins al sector de la restauració. I d’altres. Però essencialment en Josep és activista de la vida social i política gironina. Involucrat fins a la medul·la a Girona Vota, independentista de pedra picada i una de les ànimes dels dilluns reivindicatius a la plaça del Vi en suport dels presos polítics i exiliats. Però en Josep també és un gironí que fa barri i que participa del teixit associatiu. I forma part tant de la seva essència que, des de l’exili, continua participant telemàticament en reunions com, per exemple, les de l’Ateneu Santnarcisenc. Habitual de les tertúlies en els mitjans de comunicació de la ciutat, però també en les presentacions de llibres, en actes solidaris o merament socials. En Josep té la curiosa virtut de multiplicar-se i no perdre’s quasi res. I, malgrat la seva clara posició política i la implicació amb Junts, és d’aquelles persones amb la capacitat de guanyar-se amistats aquí i allà, deixant de banda les diferències, encara que siguin siderals. En Josep, en definitiva, es fa estimar. I ara, també, ens fa patir. Fa el cor fort però la seva veu el delata. I no sense motiu. L’acusació de terrorisme està, indubtablement, totalment fora de lloc. La persecució policial que ha patit és injustificable. Ja fa 22 setmanes que és a Suïssa i Girona l’enyora. Demà, a la plaça del Vi, es farà evident. Per primera vegada, ell no hi serà.
