Opinió

Lletra petita

Generacions

“No es pot viure d’una enyorança permanent dels temps passats. La societat és viva i evoluciona. I, al final, l’única cosa que pots fer és adaptar-t’hi

Tot salt gene­ra­ci­o­nal com­porta can­vis en els com­por­ta­ments, acti­tuds i rela­ci­ons soci­als que sovint no són ben vis­tos per les gene­ra­ci­ons ante­ri­ors. La soci­e­tat dels nos­tres besa­vis era molt més tan­cada que la dels nos­tres avis, i aquesta, que la dels nos­tres pares; la seva, més que la nos­tra, i anar fent. No tot temps pas­sat va ser millor, per molt que ens entes­tem a creure que les nos­tres experiències són les bones. Dic això arran de la publi­cació d’una senyora a les xar­xes soci­als en què algú dona un seguit d’expli­ca­ci­ons per des­xi­frar per què “avui dia els ado­les­cents fal­ten al res­pecte als pares, als pro­fes­sors i tots els altres”. I les raons són de pes. La pri­mera és que a casa seva es men­java el que li posa­ven a taula i no li pre­gun­ta­ven què li venia de gust. La segona, que no tenia tele­visió a la seva habi­tació i havia de dema­nar permís per veure algun pro­grama. Això sí: abans havia hagut d’haver fet els deu­res perquè, abans, s’anava a escola “amb fred, calor o pluja”. La ter­cera raó és que es res­pec­tava la imatge d’auto­ri­tat dels pro­fes­sors, el direc­tor i els com­panys, així com dels pares, avis, oncles i ger­mans més grans. Quart pro­blema que abans no pas­sava: només hi havia un parell de saba­tes per anar a escola i uns per sor­tir i fer edu­cació física, i la roba no era de marca. Cinquè: quan arri­bava tard a casa el cas­ti­ga­ven però era “per al nos­tre bé”, i si a escola t’havien cas­ti­gat, a casa et tor­na­ven a cas­ti­gar perquè el pro­fes­sor tenia raó. Final­ment: no hi havia mòbils, a casa et feien aju­dar i si tre­ies bones notes no et rega­la­ven res. Si sus­pe­nies, càstig segur, però això “només era un cor­rec­tiu i no un cas poli­cial, ni em van trau­ma­tit­zar”.

No és que algu­nes coses de les que va posar aquesta senyora a les xar­xes no siguin veri­tat. Segu­ra­ment en el tema dels valors i de les nor­mes té raó. Però no es pot viure d’una enyo­rança per­ma­nent. La soci­e­tat és viva i evo­lu­ci­ona. Si no ho hagués fet, segu­ra­ment con­ti­nu­a­ria pas­sant com en el temps que des­criu: les dones con­ti­nu­a­rien essent infra­va­lo­ra­des (més) o con­ti­nu­a­ria sent un delicte ser homo­se­xual. En tot joc es gua­nyen i es per­den coses. Al final, només t’hi pots adap­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.