Opinió

De set en set

Una malaltia incurable

L’obvi­e­tat la direm des de bon prin­cipi: la situ­ació del català, sigui amb el col·lec­tiu dels met­ges, com ho és històrica­ment en el de la justícia, i com ho serà encara més en molts altres col·lec­tius, és tan precària com fràgil és la volun­tat dels qui l’han d’usar. Els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris van pre­sen­tar dime­cres l’asso­ci­ació Met­ges-Salut pel Català per pro­moure l’ús de la llen­gua en aquest àmbit, davant la trista rea­li­tat que el 70% de les altes mèdiques s’escri­uen en cas­tellà, que prop del 60% dels nous col·legi­ats en medi­cina no són cata­la­no­par­lants, o que una quarta part de les infer­me­res que tre­ba­llen a Cata­lu­nya no conei­xen gens la llen­gua. Per les xar­xes soci­als també tro­ba­ran un bon gra­pat de quei­xes de paci­ents empre­nyats per les cara­gi­ra­des que els fan deter­mi­nats met­ges que els exi­gei­xen que s’adre­cin en cas­tellà, tirant per terra els seus drets lingüístics. I aquí no només hi juga el supo­sat des­co­nei­xe­ment del facul­ta­tiu de la nos­tra llen­gua, sinó les seves poques o nul·les ganes d’enten­dre-la o de voler que ens hi adre­cem. I aquesta és una malal­tia incu­ra­ble. Igual com suc­ce­eix en la justícia, on el català està arra­co­nat al cantó de les coses inser­vi­bles, perquè encara que la Gene­ra­li­tat pagui 25 euros als advo­cats d’ofici per cada escrit pre­sen­tat en català, la llen­gua no és un requi­sit per exer­cir de jutge. L’asso­ci­ació mèdica diu que ja hi ha ins­crits més de 3.000 sani­ta­ris en els cur­sos de català, i el con­se­ller de Salut, Manel Bal­cells, feia broma i deia que ara el gran repte és que els aca­bin. Però no només aquest: és que mínima­ment esti­min la llen­gua i la vul­guin fer seva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.