Opinió

Tribuna

Suïcidi juvenil o l’assassinat premeditat de les tecnològiques

“El suïcidi és la primera causa de mortalitat evitable entre la gent jove, però la salut mental és l’àrea de la medicina més infrafinançada al nostre país
“No he vist cap gran fitxatge en salut mental a les llistes electorals. La seva absència en les prioritats polítiques és tan incomprensible com inexcusable

Fa vuit dies es va fer públic un estudi demo­li­dor de l’Ins­ti­tut de Recerca de Sant Pau: les con­duc­tes suïcides no letals –intents de suïcidi en què se sobre­viu– van pujar un 50% després del con­fi­na­ment. I la dinàmica és ascen­dent. L’estudi ana­litza dades de tots els hos­pi­tals cata­lans i d’entre les con­clu­si­ons des­taca que “no necessària­ment es trac­tava de per­so­nes amb un diagnòstic psi­quiàtric, cosa que demos­tra que el suïcidi és un pro­blema de salut pública molt més glo­bal”. Cal aca­bar amb el tabú que envolta el suïcidi i llui­tar con­tra l’estigma de les malal­ties men­tals. A Cata­lu­nya el suïcidi és la pri­mera causa de mor­ta­li­tat evi­ta­ble entre la gent jove. Però la salut men­tal és l’àrea de la medi­cina més infra­fi­nançada: els recur­sos són molt limi­tats, incapaços de donar res­posta, i en alguns ter­ri­to­ris són quasi ine­xis­tents. Això està abo­cant mol­tes famílies a la des­es­pe­ració perquè la sani­tat pública no els dona l’ajuda que els fills dema­nen. No hi ha recur­sos econòmics, ni prou equi­pa­ments, ni prou per­so­nal. Estem davant d’un fracàs col·lec­tiu que tindrà con­seqüències dramàtiques per al futur de la nos­tra soci­e­tat, més enllà de la ter­ri­ble dimensió del fet en si mateix.

És ina­jor­na­ble que els governs mul­ti­pli­quin el pres­su­post de salut assig­nat a la salut men­tal –la pro­porció mit­jana als estats mem­bres de la UE és del 3,6%–. I s’ha d’inver­tir en pre­venció per estal­viar en el futur: per cada euro que es des­tina a pro­gra­mes de salut men­tal s’obté un retorn de 8 euros. Segons The Lan­cet (2018), cada any es per­den més de 12.000 mili­ons de dies hàbils a tot el món a causa de les malal­ties men­tals, o dit d’una altra manera: del 2011 al 2030 la salut men­tal cos­tarà a l’eco­no­mia glo­bal 16 bili­ons de dòlars en pèrdues de ren­di­ment econòmic. Més que el càncer, la dia­be­tis i les malal­ties res­pi­ratòries.

D’entre les cau­ses que moti­ven aquests índexs de suïcidi juve­nil, la gestió de les xar­xes soci­als és un dels ele­ments que hem d’abor­dar de manera urgent. Està demos­trat que exis­teix una cor­re­lació directa entre l’ús exces­siu de les xar­xes soci­als i l’aug­ment de l’ansi­e­tat, la depressió i els pen­sa­ments suïcides. El bom­bar­deig cons­tant d’imat­ges d’èxit fa que la com­pa­ració amb la seva vida pugui ser una merda. Si hi sumem el cyber­bullying i altres pres­si­ons asso­ci­a­des a l’ado­lescència, com ara què estu­di­a­ran i on tre­ba­lla­ran, ja tenim la com­bi­nació per­fecta per al des­as­sos­sec.

Però què fan els gegants tec­nològics que ges­ti­o­nen aques­tes pla­ta­for­mes (sobre­tot les de Meta o Tik­Tok) per aca­bar amb aquest pro­blema?  Tot i que Brus­sel·les legisla per “obli­gar-los” a garan­tir que els seus algo­rit­mes no mos­trin con­tin­gut per­ju­di­cial, la veri­tat és que con­ti­nuen ali­men­tant de manera impune la crisi de salut men­tal juve­nil. Més enllà d’inves­ti­gar-les, com passa aquests dies amb Tik­Tok, anem a tocar-los les but­xa­ques, que és l’únic llen­guatge que ente­nen. Apu­jar els impos­tos sobre els pro­duc­tes del tabac va ser una de les for­mes més efec­ti­ves i més ren­di­bles de reduir el con­sum de pro­duc­tes nocius men­tre es gene­ren ingres­sos públics. Fem tri­bu­tar d’igual manera les grans empre­ses tec­nològiques i des­ti­nem aquests recur­sos a finançar pro­gra­mes de pre­venció i atenció a la salut men­tal. Donem-li la volta i plan­te­gem-nos com poden les xar­xes soci­als ser útils per millo­rar la salut men­tal i emo­ci­o­nal de la població. Per exem­ple, inver­tint en el desen­vo­lu­pa­ment de start-ups amb pro­jec­tes tec­nològics de salut men­tal capaços d’imple­men­tar tec­no­lo­gies que per­me­tin una atenció per­so­na­lit­zada dels paci­ents i que afa­vo­rei­xin el diagnòstic precoç. Hi ha un gran nom­bre d’enti­tats que desen­vo­lu­pen pro­gra­mes psi­co­e­du­ca­tius en línia de bona qua­li­tat però no aca­ben de con­nec­tar amb el jovent. Inves­ti­guem per què cauen en sac buit i fem viral la infor­mació sobre salut men­tal.

Aquesta nit comença la cam­pa­nya elec­to­ral al Par­la­ment de Cata­lu­nya i d’aquí a poques set­ma­nes ho farà la del Par­la­ment Euro­peu. No he vist en cap posició pre­e­mi­nent de les llis­tes elec­to­rals cap gran fit­xatge en salut men­tal. Els polítics han d’enten­dre que el benes­tar emo­ci­o­nal no és només una qüestió de soli­da­ri­tat, sinó una inversió essen­cial per al futur de la nos­tra soci­e­tat. La seva absència en les pri­o­ri­tats polítiques és tan incom­pren­si­ble com inex­cu­sa­ble. Poseu ja la salut men­tal al cen­tre de les vos­tres agen­des. És hora d’actuar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.