Opinió

Keep calm

Llegats

“A viure n’apre­nem uns dels altres. Però mori­rem i encara no n’hau­rem après prou, de viure.” És Josep Maria Esqui­rol qui ho escriu a L’escola de l’ànima: de la forma d’edu­car a la manera de viure, el seu nou assaig edi­tat per Qua­derns Crema, on refle­xi­ona sobre els fona­ments de l’edu­cació, anant més enllà del que ente­nem per edat esco­lar, i fixant-se un horitzó de madu­resa. Començant per pres­tar atenció, tenir una mirada atenta, de manera rei­te­rada, valo­rant els bons mes­tres i ente­nent que la vida humana és una res­posta ina­ca­ba­ble. Esqui­rol recu­pera el sen­tit de les parau­les que sovint s’han car­re­gat d’arti­fi­cis i que han arri­bat a per­dre el sen­tit que fa que en aquest temps de con­fusió ja no sapi­guem on és la veri­tat. Però Esqui­rol agafa edu­cació i ense­nya­ment en el seu sen­tit gai­rebé lite­ral. Edu­car com a sen­tit d’aju­dar algú a con­duir-se, a ori­en­tar-se. I ense­nyar que vol dir indi­car, mos­trar. I Esqui­rol ens diu que s’educa amb el cor, i s’ense­nya amb les mans. El cor com a símbol d’allò que acom­pa­nya, i les mans que indi­quen i asse­nya­len. Embran­cat en l’escola de l’ànima, i aquest apre­nen­tatge per­ma­nent, se m’acut que quina escola no serà el Palau de la Música Cata­lana aquest diu­menge quan s’hi cele­bri la segona edició dels Lle­gats vivents, que orga­nit­zen Jaume C. Pons Alorda i Anna Gual, i on se sen­ti­ran els ver­sos de 9 refe­rents poètics d’arreu dels Països Cata­lans. Anto­nina Canye­lles, Rosa Font, Feliu For­mosa, Biel Mes­quida, Fran­cesc Par­ce­ri­sas, Jaume Pérez Mon­ta­ner, Josep M. Sala-Vall­daura i Olga Xiri­nacs, i els de Nora Albert, que va morir a finals de l’any pas­sat i que lle­gi­ran les seves filles. El mes­tratge de la paraula dita amb el cor i amb les mans, amb tots els sen­tits. Quan par­lem de grans reci­tals poètics, sem­pre hi ha el refe­rent del Price del 1970, avui fa 54 anys, que Pere Por­ta­be­lla va rodar de manera clan­des­tina, i que ha que­dat com un moment de força i de lluita exer­cida pels poe­tes. Feliu For­mosa el va orga­nit­zar i hi serà ara refres­cant la potència, riquesa i dimensió de la llen­gua. Quina lliçó!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia