Opinió

Mirades

De Chicago a ‘San José Artesano’

El Dia del Treballador recorda les vagues dels EUA al 1886, però durant molts anys aquí era el dia dels ‘productores’

Fa 138 anys una gran vaga obrera a Chi­cago i a altres ciu­tats dels Estats Units va donar lloc a la cele­bració d’avui, el Dia Inter­na­ci­o­nal dels Tre­ba­lla­dors. Lla­vors, al 1886, rei­vin­di­ca­ven la jor­nada labo­ral de vuit hores. De vuit hores per sis dies a la set­mana, és a dir, tre­ba­llar només 48 hores a la set­mana. Han pas­sat molts anys des de lla­vors i cada any, tal dia com avui, sur­ten al car­rer mani­fes­ta­ci­ons diver­ses. Es va ins­ti­tuir com a jor­nada de lluita del pro­le­ta­riat inter­na­ci­o­nal el 1889, a París. A Chi­cago el dia 1 es van aple­gar més de dues-cen­tes mil per­so­nes. Els dies següents les mani­fes­ta­ci­ons es va tor­nar vio­len­tes, hi va haver enfron­ta­ments amb la poli­cia i el dia 4 una explosió va pro­vo­car diver­sos morts i de resul­tes d’allò vuit mani­fes­tants van ser con­dem­nats a mort i qua­tre van ser exe­cu­tats. A casa nos­tra, anys abans ja hi havia hagut rei­vin­di­ca­ci­ons.

Amb la mort de Franco i el rellançament public dels sin­di­cats, fins lla­vors pro­hi­bits, les mani­fes­ta­ci­ons del Pri­mer de Maig van tor­nar a ocu­par els car­rers de la ciu­tat. Al llarg dels anys recordo mani­fes­ta­ci­ons molt impor­tants i algu­nes de rela­ti­va­ment min­ses, també en funció del que pas­sava, des d’un punt de vista labo­ral o de tan­ca­ment d’empre­ses a les comar­ques giro­ni­nes. Les recordo unitàries i mol­tes altres amb dues capçale­res dife­ren­ci­a­des en funció de qui les con­vo­cava. I fins i tot recordo un any en què, al davant de les dues mani­fes­ta­ci­ons dife­ren­ci­a­des, pel mig de la Gran Via, obria la comi­tiva Damià Escu­der, tot sol amb una gran ban­dera.

Els que ja tenim una certa edat recor­dem com el Pri­mer de Maig també fèiem festa de petits, durant el fran­quisme. Lla­vors, però, deien que celebràvem el dia de San José Arte­sano, així, en cas­tellà. I també es mobi­lit­zava molta gent per fer grans demos­tra­ci­ons. Ano­me­na­des Demos­tra­ci­o­nes sin­di­ca­les i orga­nit­za­des per l’Obra Sin­di­cal de Edu­cación y Des­canso, les recordo en aque­lla tele­visió en blanc i negre. Exhi­bi­ci­ons gimnàsti­ques i folklòriques davant el cau­di­llo Franco. Cada any tocava a grups de les regi­o­nes de España anar a Madrid. Lla­vors, com­me­mo­rar el Pri­mer de Maig estava pro­hi­bit i havia estat el 18 de juliol, dia del cop d’estat, quan cele­bra­ven l’exal­tació del tre­ball, amos i tre­ba­lla­dors ple­gats, ano­me­nats com a pro­duc­to­res. Però el fet que el papa Pius XII va deci­dir cris­ti­a­nit­zar la fes­ti­vi­tat del tre­ball el 1955 i posar-la sota al patro­natge de San José Arte­sano, el règim ho va apro­fi­tar per tras­lla­dar la cele­bració a l’1 de maig, pro­hi­bint, així sí, qual­se­vol altre tipus de mani­fes­tació. Diuen les cròniques que aquell dia, al marge de les Demos­tra­ci­o­nes Sin­di­ca­les, també es feien cor­ri­das de toros i par­tits de fut­bol impor­tants i es pas­sa­ven pel·lícules de pri­mer nivell als cine­mes.

Motius per sor­tir al car­rer sem­pre n’hi ha. També per cau­ses labo­rals. Els sin­di­cats sur­ten al car­rer, però apa­rei­xen noves orga­nit­za­ci­ons que els gua­nyen ter­reny i suposo que els sin­di­cats clàssics d’obediència espa­nyola tenen ben estu­diat el perquè els passa. És el pro­blema d’ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zar movi­ments. En tot cas, bon dia del tre­ba­lla­dor, que és el que són o han estat la gran majo­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia