Lletra petita
Pedigrí independentista
“Al ciutadà li explota el cap veient com es pot malbaratar tant de potencial. Fins sis llistes independentistes es presenten el 12-M, però més dividides que mai
Fins a sis llistes que es presenten a les eleccions del 12-M defensen la independència de Catalunya. Allò que hauria de ser un signe de múscul i fortalesa és, en realitat, una evidència de la divisió i la discrepància. I no és el fet de presentar-se per separat sinó la frívola disputa per veure qui té més pedigrí independentista o les acusacions de qui s’ha tornat més espanyolista. Són molts, però tan dividits... una contradicció que fa que al ciutadà li exploti el cap veient com es pot malbaratar tant de potencial.
Totes les eleccions són transcendents però, aquestes, són una autèntica prova de foc per a l’independentisme. Si l’amnistia ha de ser un punt i a part a tants anys de repressió judicial –que no vol dir que en sigui l’aturador– i s’obre una nova etapa, és indiscutible que l’independentisme s’ha situat en una bona posició en la graella de sortida. I això depèn de no perdre la majoria al Parlament. I no només això, que ja es preveu prou complicat. Sinó saber manejar en la bona direcció aquest domini, si s’acaba obtenint. Venim de l’experiència del malbaratament del 52% i la campanya no ens proporciona auguris gaire optimistes. I ja sabem que al final serà l’aritmètica resultant de la nit del 12 de maig la que acabarà accentuant fílies i fòbies. Però que tothom acabi assumint la responsabilitat de les seves decisions i de les conseqüències que poden tenir no només per al futur més immediat sinó també per a l’esdevenir a mitjà i llarg termini del procés independentista. És tan transcendental com això. I aquí no val traspassar la responsabilitat només al ciutadà. Perquè és el que vota. Però no el qui malbarata la força. I en un context tan complicat, davant un Estat espanyol que utilitzarà totes les eines a l’abast per evitar que els catalans es manifestin en un referèndum, el pedigrí independentista és una autèntica fotesa. El risc de la discrepància és molt gran. I apel·lar a la unitat pot semblar en aquests moments una gran ingenuïtat però, definitivament, és l’única salvació possible.
