Germà porc

Alguns éssers humans massa sus­cep­ti­bles, no els fa gràcia que es pugui “conèixer” millor l’home a base d’estu­diar els ani­mals. Les rates, els coni­llets d’Índies i els micos han estat i són explo­rats per biòlegs i científics de diver­ses espe­ci­a­li­tats, i, de les reac­ci­ons d’aquests ani­mals, se’n tre­uen, sovint, con­clu­si­ons apli­ca­bles a l’ani­mal humà.

Sem­bla, però, que encara hi ha un ani­mal que en deter­mi­nats aspec­tes és més sem­blant a nosal­tres que tots els altres: el porc. Ima­gino la reacció de pro­testa, en una soci­e­tat on el porc sim­bo­litza física­ment la por­que­ria, i moral­ment la por­cada. Qui­nes coses! El colom és immund, i l’hem reves­tit de les qua­li­tats contràries, men­tre que el porc és més aviat net i té bona volun­tat, a des­grat de les nos­tres eti­que­tes.

Els nord-ame­ri­cans i els ale­manys estan molt interes­sats pel porc, i els científics donen una expli­cació que farà empal·lidir les per­so­nes més orgu­llo­ses: “Per la sem­blança psi­cològica del porc amb els éssers humans”. Fins aquí podíem arri­bar, oi? I encara més: després de tanta lite­ra­tura romàntica, resulta que allò que ens uneix més als porcs és el cor. El cor dels porcs és, com el de les per­so­nes, molt sen­si­ble a l’stress i als atacs, els típics atacs cardíacs. Un ser­vei mèdic d’Ari­zona ha triat una colla de porcs i els fa córrer per tal de com­pro­var els efec­tes del jog­ging, avui tan de moda, sobre les malal­ties del cor.

Els ale­manys, pel seu compte, han des­co­bert que els porcs patei­xen angoixa i tensió ner­vi­osa, pro­ba­ble­ment pel sis­tema de vida a què estan sot­me­sos a les gran­ges indus­tri­als. Si subs­tituïm “porcs” per “ciu­ta­dans”, l’equi­pa­ració és per­fecta. Que els porcs puguin tenir la famosa “angoixa exis­ten­cial” ana­lit­zada pels nos­tres filòsofs i els nos­tres psi­quia­tres no és cap broma. Sig­ni­fica que hem tras­pas­sat a mol­tes bèsties els defec­tes de la nos­tra orga­nit­zació comu­nitària.

Sem­bla que la pro­duc­ti­vi­tat, tal com l’ente­nen els tècnics d’avui, es fa cada vegada més incom­pa­ti­ble amb la feli­ci­tat. I dic tal com l’ente­nem avui perquè és evi­dent que hi ha una pro­duc­ti­vi­tat posi­tiva i satis­factòria, pro­fun­da­ment humana –i, per tant, pro­fun­da­ment por­cina, i gal·linàcia, i coni­llaire–, que és la pro­duc­ti­vi­tat “rao­na­ble” en funció del propi ins­tint cre­a­dor i de les pròpies neces­si­tats; l’altra és una pro­duc­ti­vi­tat que no és rao­na­ble, sinó “raci­o­na­lit­zada”, en el sen­tit d’auto­ma­tisme que té aquest mot.

Si arri­ben a des­co­brir per què els porcs no són feliços, tenim l’espe­rança que arri­ba­ran a des­co­brir per què tants homes tam­poc no ho són.

Després que els homes hem fet als porcs tan­tes “por­ca­des”, pot pas­sar que els porcs ens pro­por­ci­o­nin, gràcies al seu cor i als seus ner­vis, un ajut d’un altíssim valor “humà”.

Des d’ara em men­jaré una llon­ga­nissa encara amb més res­pecte, amb un agraït amor fra­ter­nal.