Opinió

El factor humà

Encarna republicana

Una dona de Mollet empeny sense descans en el propòsit que l’Estat espanyol deixi de ser un dia una monarquia

Per par­lar de república en clau espa­nyola, que d’aquesta qüestió tracta aquest arti­cle, esta­ria bé fer-ho a través d’aque­lla frase que diu que els càntirs només es tren­quen si es va una i altra vegada a la font, sense defa­llir. Això és, ni més ni menys, el que vol­dria fer l’Encarna López, anar-hi i tor­nar-hi a anar fins que arribi el dia de la tren­ca­dissa total, com l’estri­dent estim­ball d’una peça ceràmica con­tra el terra, pata­pam, i a par­tir d’aquí començar a cons­truir des de zero.

El plan­te­ja­ment sem­bla vio­lent, però res més lluny del que pro­posa l’Encarna. És impos­si­ble ima­gi­nar-se aquesta dona amb una altra acti­tud que no sigui la del som­riure i la del diàleg com a via per can­viar les coses. El som­riure i una urna, perquè la ciu­ta­da­nia pugui pro­nun­ciar-se d’una vegada per totes si vol viure en un estat diri­git per un monarca que ningú ha ele­git o si vol ele­gir de veri­tat els seus diri­gents, en tots els seus àmbits de res­pon­sa­bi­li­tat.

El cami­nar repu­blicà d’aquesta dona de Mollet del Vallès ve de lluny i va tan lluny que l’únic límit que té és el de la victòria al final del tra­jecte. És així i no pot ser d’altra manera, perquè l’espe­rança en un demà millor per al con­junt de la col·lec­ti­vi­tat és, inne­ga­ble­ment, un valor repu­blicà. Aquests dies ha inten­si­fi­cat el pas, no perquè vegi l’objec­tiu més a prop, sinó perquè des de Cata­lu­nya està ficada de ple en l’orga­nit­zació de la marxa repu­bli­cana que es farà a Madrid el 16 de juny.

Es tracta de sor­tir al car­rer tres dies abans de la data en què es com­plei­xen els 10 anys de la pro­cla­mació de Felip VI, i fer soroll repu­blicà abans que l’arri­bada d’una efemèride rodona d’ani­ver­sari reial sigui apro­fi­tada per tot l’apa­rell pro­pa­gandístic de la cort per, una vegada més, reve­ren­ciar, aplau­dir, con­so­li­dar...

Els verbs que pre­fe­reix con­ju­gar l’Encarna són uns altres. Docu­men­tar-se, des­per­tar-se, mani­fes­tar-se. En una soci­e­tat anes­te­si­ada i ador­mida, el camí a seguir és el de pren­dre consciència que cal fer el pas a l’acció. Això és el que fa aquesta molle­tenca. En aca­bar la seva jor­nada labo­ral a l’ins­ti­tut del seu poble on tre­ba­lla, podria mar­xar tran­quil·lament cap a casa, treure a pas­se­jar el gos, enge­gar la tele­visió i injec­tar-se una dosi de Dor­mi­dina monàrquica ser­vida en qual­se­vol pro­grama de sobre­taula. Però no. L’Encarna opta per docu­men­tar-se, des­per­tar-se, mani­fes­tar-se, aixe­car-se con­tra la domes­ti­cació, i així donar sen­tit i con­tin­gut a la seva vida.

Quasi 16.000 cata­lans que el maig del 2022 van par­ti­ci­par en la con­sulta sobre monar­quia o república, en l’orga­nit­zació de la qual estava impli­cada l’Encarna, donen peu i força a aquesta dona per seguir tre­ba­llant en aquest àmbit d’acció, ara amb la con­vo­catòria de la marxa repu­bli­cana a Madrid i, de cara a un futur, en una nova con­sulta que tin­gui ja cate­go­ria de referèndum ofi­cial.

En l’objec­tiu de sumar esforços, l’Encarna reclama que els ismes que­din a un cos­tat per fer pos­si­ble un impuls de veri­tat que doni sen­tit al pro­jecte de la cosa pública que suposa la república. La monar­quia és una nosa comuna, també per a l’isme que advoca per l’inde­pendència de Cata­lu­nya. Aquesta pot­ser és una crònica en clau espa­nyola però l’Encarna té clar que tots els pro­jec­tes de República han d’avançar de bra­cet amb un som­riure, com el seu, i un sol objec­tiu; la victòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia