Opinió

El voraviu

López de Lerma Illa

Jo el feia al PP en trànsit a Vox i en desagraïment d’infern a Puigdemont

Tots tenim un pas­sat i a vega­des pesa prou. A mi em va cos­tar veure Joa­quim Nadal fent cam­pa­nya a Girona per Esquerra. Havien sigut molts anys de viure i veure de prop la sim­bi­osi d’en Quim amb el PSC. Pri­mer, amb la inten­si­tat que pro­jec­tava sobre la ciu­tat de Girona. Després, al govern de Cata­lu­nya. Una fei­nada, lli­gar-lo al groc i dis­so­ciar-lo del ver­mell! Ara se’m torna a girar feina perquè resulta que Josep López de Lerma decanta al PSC. Bufa, bufa!, que diria l’àvia Neus. Ha sig­nat un mani­fest de suport a Illa i veu­rem si al dar­rere hi va canon­gia o pol­trona. Per la pers­pec­tiva que jo he vis­cut, López de Lerma al PSC hi canta més que Nadal a ERC. Però ala­bats sien Déu, Lerma i el PSC! Per algu­nes coses que li havia lle­git i sen­tit els dar­rers anys situ­ava Lerma més al PP i en trànsit a Vox. Però sobre­tot amb un des­a­graïment vis­ce­ral a Car­les Puig­de­mont. D’aquells des­a­graïments que omplen l’infern. Als vui­tanta del segle pas­sat, la pri­mera vegada que vaig diri­gir el diari (ales­ho­res El Punt) Nadal i Lerma eren pesos pesants del PSC i CDC. Nadal em pres­si­o­nava sovint fent conya i sar­casme amb el paper que un dels redac­tors en cap (Car­les Puig­de­mont) jugava en el seu temps lliure com a sol­dat pen­caire i fidel de Lerma des de la JNC. “És cosa d’en Puig­de­lerma, això?”, pre­gun­tava, bur­leta, quan una infor­mació o un títol l’inco­mo­da­ven. En aquell moment, si tinc una visió de la situ­ació d’avui, em pun­xen... i no em tre­uen sang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.