Opinió

El factor humà

Gregari rima amb sicari

El zero de Ciutadans al Parlament és el de l’èxit d’haver guiat altres formacions al triomf espanyolista a Catalunya

Els bons conei­xe­dors del món del ciclisme saben que un equip el for­men el seu líder i la resta de cor­re­dors, que tenen com a missió prin­ci­pal aju­dar-lo. El líder és sinònim d’objec­tiu de victòria. Gua­nyar ho és tot, és el que jus­ti­fica l’esforç de la pla­ni­fi­cació d’una cursa, l’estratègia, els diners inver­tits en la for­mació d’un equip.

La resta de mem­bres d’una for­mació ciclista que no res­po­nen al per­fil del líder reben el nom de gre­ga­ris. Aquests es dedi­quen a peda­lar de tal manera que el seu cap de files no es des­gasti de forma inne­cessària per tal que en el moment clau de la cursa esti­gui en con­di­ci­ons de gua­nyar-la. D’aquesta manera, s’agru­pen al seu entorn per pro­te­gir-lo del vent, li por­ten un bidó d’aigua quan el neces­sita, ho fan tot per ell.

Com que el des­gast físic d’un gre­gari és previ al moment cul­mi­nant de la cursa, quan aquest es pre­senta sol pas­sar que aquests cor­re­dors secun­da­ris comen­cen a retro­ce­dir posi­ci­ons i aca­ben el dia endar­re­rits, per­dent molt de temps. Apa­rent­ment són la imatge de la der­rota, però els que hi ente­nen, de ciclisme, saben que no són pas uns per­de­dors.

Aquesta imatge de des­feta i d’ocu­par les posi­ci­ons del final del gran grup mul­ti­co­lor que també for­men els par­tits que con­cor­ren a unes elec­ci­ons és la que apa­rent­ment cor­res­pon avui a Ciu­ta­dans que ha que­dat esbor­rat del mapa polític. El resul­tat obtin­gut diu­menge a les urnes s’ajusta per­fec­ta­ment no només a les pre­vi­si­ons que ja feien les enques­tes, que els augu­ra­ven zero dipu­tats, sinó al tipus de cam­pa­nya de per­fil extra­par­la­men­tari que ha fet el seu can­di­dat, Car­los Car­ri­zosa. La manera com ha actuat el ja exdi­pu­tat durant aquests últims dies, amb actes de per­fil molt baix, gas­tant molts pocs diners, o la posada en escena del dia del debat elec­to­ral a TV3, amb una samar­reta blanca amb el logo­tip del par­tit sota la jaqueta, trans­me­tia la imatge d’un home que ja es veia seguint la política des del sofà de casa seva.

Els ene­mics polítics de Ciu­ta­dans poden tenir avui la pen­sada de cele­brar la des­a­pa­rició vir­tual del par­tit taronja, però el que és cert és que la des­feta és més equi­pa­ra­ble a la del gre­gari d’un equip de ciclisme que ja ha fet tota la feina que no pas a la del líder d’un equip que rebenta en plena cursa. I la pre­gunta és si es tracta d’una der­rota o, mal­grat tot, d’una victòria.

L’altiu i orgullós Car­ri­zosa pot mar­xar avui cap a casa cons­ci­ent que la seva feina ha ser­vit per intro­duir a Cata­lu­nya el ger­men d’una manera de fer política que ha resul­tat gua­nya­dora, encara que aquesta política con­sis­teixi a cap­gi­rar la rea­li­tat del país a base de men­tir rei­te­ra­da­ment sobre una supo­sada pre­ca­ri­e­tat de la llen­gua espa­nyola al país i la mar­gi­nació social dels seus par­lants. Una men­tida que assu­mida per les estruc­tu­res de poder de l’Estat ha aca­bat pre­nent cate­go­ria de veri­tat i munició con­tra el pro­jecte inde­pen­den­tista.

La victòria dels soci­a­lis­tes, l’enfor­ti­ment dels popu­lars i l’apun­ta­la­ment dels fei­xis­tes és també la victòria de Ciu­ta­dans, que, amb els anys, ha guiat l’espa­nyo­lisme omplint el debat polític de mines que diu­menge van aca­bar escla­tant totes, com un foc d’arti­fici per a satis­facció del riure gro­tesc de Car­ri­zosa i com­pa­nyia. Com riuen a vega­des a boca tren­cada alguns sica­ris quan que­den satis­fets de la feina feta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.