Opinió

De set en set

Les relacions amb Israel

Per un moment s’havia albi­rat un bri d’espe­rança. Sem­blava que els Estats Units començaven a posar fre a l’ajuda incon­di­ci­o­nal a l’exèrcit isra­elià i dei­xa­ven en pausa l’envi­a­ment de 3.500 bom­bes per col·labo­rar en la mas­sa­cre diària a Gaza. 3.500 bom­bes. M’esgar­rifa mul­ti­pli­car la quan­ti­tat de vides huma­nes des­tros­sa­des per cadas­cuna d’aques­tes bom­bes. Per un moment va sem­blar que el govern de Joe Biden començava a pren­dre nota de les pro­tes­tes a les uni­ver­si­tats, unes mobi­lit­za­ci­ons que recor­da­ven aquell 1968, quan sota les llam­bor­des pari­sen­ques hi havia la platja i els cam­pus nord-ame­ri­cans bullien per l’opo­sició a la guerra de Viet­nam. Però no. Biden enviarà 1.250 mili­ons de dòlars en armes i els morts a Gaza aviat supera­ran els 40.000. A casa nos­tra també el món uni­ver­si­tari està mobi­lit­zat con­tra l’ofen­siva mili­tar con­tra la Franja. “Prou com­pli­ci­tat con­tra l’Estat geno­cida d’Israel”, cla­men els sin­di­cats estu­di­an­tils con­vo­cants d’una vaga amb motiu dels 75 anys de l’èxode forçós del poble palestí com a con­seqüència de la cre­ació de l’estat d’Israel. Els estu­di­ants, també aquí, posen el dit a la nafra: molts governs con­ti­nuen man­te­nint rela­ci­ons amb Israel, i també el català. Això, mal­grat la mas­sa­cre diària, total­ment fora de qual­se­vol rao­na­ment, a què està sot­me­tent milers de per­so­nes. Que sí, que Hamàs va començar amb una bru­tal agressió. Però fins quan durarà l’encara més bru­tal res­posta isra­e­li­ana? Fins a l’exter­mini total de la població de Gaza? Pot­ser és el que pre­te­nen, men­tre el món s’ho mira des de la bar­rera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.