Suïcidi. Responsabilitats?

Fa uns mesos que sentim parlar de la importància de parlar obertament del suïcidi com la millor manera de sensibilitzar i conscienciar la gent sobre aquest problema, alhora que se’n redueix l’estigma i fem passos cap a la seva prevenció. Darrerament, s’ha presentat a Figueres una entitat, l’Associació Tramuntana, creada gràcies a la iniciativa d’en Jordi Costa, amb l’objectiu principal de donar suport emocional als supervivents, en tant que persones que han viscut de prop un suïcidi i que, generalment, se’n senten responsables per no haver fet res a temps per evitar-ho. La Generalitat té engegada una campanya de prevenció de la conducta suïcida que porta per títol No el deixis caure en el pou del suïcidi. Es tracta, bàsicament, de fer que l’entorn tingui eines per detectar aquest problema i poder demanar suport professional davant certes evidències. “És una causa de mort que podem evitar entre tots”, expressen, però interferir en una conducta suïcida ni és tan senzill, ni tan evident, ni tan previsible. Entre aquestes dues iniciatives, detecto una certa contradicció. Si bé la primera està dirigida a alleujar la càrrega de sentiment de responsabilitat a la família i a l’entorn immediat, després del succés, la segona requereix a aquestes persones l’esforç de detectar a temps els símptomes i aprendre a actuar en conseqüència, fet que representa establir una vigilància activa per poder fer saltar l’alarma davant determinades situacions. Realment som capaços de detectar-ho a temps? Sabem com acompanyar i ajudar la persona susceptible de desenvolupar una conducta suïcida? Tenim eines que realment funcionin per poder actuar en conseqüència? La realitat, de fet, és una altra. Davant situacions d’aquests tipus, el familiar encara pateix una manca d’empara important davant el sistema actual, sobretot quan el possible suïcida és una persona adulta i no es troba incapacitada. Finalment, el que em pregunto és: estem enfocant bé el tema? Si avui, en el nostre país, el suïcidi ha esdevingut una de les causes més elevades de mort entre la població, inclosa la jove, estem fent el que realment correspon? No caldria treballar en els problemes de base? Interferir en les causes detonants d’aquest increment és el que toca.