Opinió

El factor humà

Paraules, ‘words’, ‘parole’, ‘Wörter’

El turisme massiu ho transforma tot, amb afany depredador, fet que ha motivat una mobilització en contra el 6 de juliol

Bar­ce­lona és una ciu­tat de mol­tes parau­les. Les parau­les, a vega­des són estra­nyes. Ho són, per exem­ple, dins d’un vagó del metro, on quan es crida a ple pulmó en llen­gua del país inter­ro­gant el pas­satge sobre si “algú parla en català”, la res­posta és la indi­ferència fruit de la incom­prensió, és a dir, de no enten­dre el que s’està dient.

Aquesta situ­ació des­con­cer­tant no és fruit de cap guerra lingüística con­tra el català, que també podria ser, sinó con­seqüència de la rea­li­tat d’una ciu­tat atapeïda de gent vin­guda d’altres parts del món que hi és arri­bada per pas­sar-hi uns dies d’oci, relax, cul­tura, gas­tro­no­mia, platja, beure, pixar-se pel car­rer, com­prar sou­ve­nirs, prac­ti­car sexe bar­roer, omplir-ho tot de la gro­lle­ria del turisme de mas­ses. En dues parau­les: reben­tar Bar­ce­lona.

És el turisme que un cop superada la pro­hi­bició que va impo­sar la presó del coro­na­vi­rus ha tor­nat amb una força depre­da­dora a llocs tan cas­ti­gats com Canàries, Mallorca, Girona i, també, Bar­ce­lona i està fent sal­tar ara totes les alar­mes perquè totes les mas­ses piquen. D’aquesta manera, el voca­bu­lari polític i el ciu­tadà es comen­cen a omplir de parau­les que volen expli­car el feno­men i els pro­ble­mes asso­ci­ats.

Vet aquí la pri­mera paraula: turis­ti­fi­cació. El Term­cat, cen­tre de ter­mi­no­lo­gia, defi­neix el mot com “el procés de con­ver­tir en turístic una zona geogràfica, comer­cial o històrica, un fet social o cul­tu­ral, un pro­ducte” o, s’hi pot afe­gir, el metro, qual­se­vol car­rer de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona o el turó del Car­mel, per exem­ple. Tot ocu­pat per un magma que ofega la vida quo­ti­di­ana de la ciu­tat.

Gen­tri­ficació. Que és una paraula con­seqüència de l’ante­rior, perquè l’assen­ta­ment del negoci turístic a molts bar­ris de la ciu­tat hi pro­voca una trans­for­mació econòmica que n’expulsa els que hi han vis­cut sem­pre, perquè no poden assu­mir el nivell de vida impo­sat pel negoci.

Con­ta­mi­nació. Que no toca­ria escriure en cur­siva però sí en negreta, perquè l’emissió de con­ta­mi­nants d’avi­ons i vai­xells de cre­uer que assal­ten a diari Bar­ce­lona és una font de dete­ri­o­ra­ment de la salut dels seus habi­tants que no poden mar­xar-ne perquè hi viuen i hi tre­ba­llen.

Hiper­ex­plo­tació. Que es tra­du­eix per la tipo­lo­gia de feina asso­ci­ada al món del turisme, amb sous i con­di­ci­ons pre­ca­ris, sovint amb tre­ba­lla­dors atra­pats en sala­ris en negre. Ningú nega la potència de l’impacte econòmic del turisme a la ciu­tat, però molts qüesti­o­nen ja a quin preu i amb qui­nes renúncies.

Vola­ti­li­tat. Sem­pre és un risc apos­tar-ho tot a un cavall gua­nya­dor, perquè si l’ani­mal enso­pega a la recta d’arri­bada es perd tot. Un sec­tor tan com­pe­ti­tiu com el turístic, amb esce­na­ris alter­na­tius que poden posar-se de moda i dei­xar el negoci propi des­guar­nit, és una teme­ri­tat si no es com­pensa amb altres acti­vi­tats econòmiques que diver­si­fi­quin l’oferta labo­ral.

Ram­ble­jar, una paraula bar­ce­lo­nina en risc d’extinció, que no cal escriure amb cur­siva. És lite­ral­ment impos­si­ble pre­ten­dre pas­se­jar avui pau­sa­da­ment pel pri­mer pas­seig de Bar­ce­lona sense ser engo­lit per un tsu­nami ano­me­nat turisme.

Totes aques­tes parau­les des­fi­la­ran el dia 6 de juliol en una mani­fes­tació con­vo­cada ahir con­tra la mas­si­fi­cació del turisme. Mani­fes­tació és una paraula que s’entén bas­tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia