Opinió

STEM en femení

Calen més accions intensives que trenquin el fracàs en la recerca del talent femení en un marc legislatiu i econòmic

A la Coma Cros de Salt una expo­sició ens ha recor­dat que les dones científiques han que­dat en l’ano­ni­mat pel sol fet de ser dones. Les dades són pre­o­cu­pants: només un 8% dels pro­fes­si­o­nals de la tec­no­lo­gia són dones, un 33% són inves­ti­ga­do­res, un 16% estan en el sec­tor digi­tal, un 18% són estu­di­ants d’informàtica a la uni­ver­si­tat. El per­cen­tatge és més baix encara en els con­sells d’admi­nis­tració de les empre­ses. A la uni­ver­si­tat, el nom­bre de dones catedràtiques no arriba al 15% i no és per menor capa­ci­tat de tre­ball ni per mèrits. El 75% dels estu­di­ants en ciències de la salut són dones, un 75% en farmàcia i un 85% en infer­me­ria. En canvi, no arri­ben al 30% en física, en engi­nye­ries i altres car­re­res tècni­ques. Les dones aca­ben els seus estu­dis abans que els homes i repe­tei­xen menys cur­sos. A primària les docents vore­gen el 80% i poc més del 50% a secundària. Són el 35% dels pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris i un 35% són catedràtiques. Els càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat majo­ritària­ment tenen cara mas­cu­lina. La soci­e­tat, a través dels poders públics i amb la col·labo­ració dels mit­jans de comu­ni­cació, publi­ci­tat per exem­ple, poten­cia la imatge de la dona bleda, sen­sual i sub­misa. Fixem-nos també en deter­mi­nats pro­gra­mes de tele­visió basats en el reclam femení i en pro­fes­si­ons bàsica­ment artísti­ques. Per con­tra, la dona està abso­lu­ta­ment ban­de­jada dels mit­jans quan es fa referència a la ciència i la tec­no­lo­gia. Ha calat pro­fun­da­ment l’argu­ment que els homes es veuen atrets per les coses i les dones, per les per­so­nes. Les evidències i la inves­ti­gació més recent ens con­fir­men que les dones són igual de com­pe­tents o més que els homes, tant en ciències com en huma­ni­tats, amb més empa­tia i gestió emo­ci­o­nal, que les fa molt aptes per a les STEM (ciències, tec­no­lo­gia, engi­nye­ries i matemàtiques). No és l’empre­sa­riat, ni les uni­ver­si­tats, ni els polítics, tam­poc els femi­nis­mes han de fer aquest pas en soli­tari, sinó les admi­nis­tra­ci­ons edu­ca­ti­ves, la cul­tura en gene­ral a través de l’edu­cació insis­tent i per­ma­nent sense abai­xar la guàrdia. Calen més acci­ons inten­si­ves que tren­quin el fracàs en la recerca del talent femení en un marc legis­la­tiu i econòmic que hi acom­pa­nyi, lluny de pari­tats que no res­po­nen a la igual­tat real de capa­ci­tats i sala­ris. Pot­ser així algun dia atu­ra­rem la crei­xent bretxa de gènere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.