L’únic finançament que ens val

Con­ce­dir un sis­tema de finançament específic a Cata­lu­nya, sigui un con­cert simi­lar al basc o qual­se­vol altra fórmula que s’hi acosti, cau­sa­ria greus per­ju­di­cis al sis­tema econòmic de l’Espa­nya de les auto­no­mies. Ho asse­gura un informe del Fórum Económico de Gali­cia que es va fer públic dilluns pas­sat al Congrés dels Dipu­tats espa­nyol durant una sessió dedi­cada a la sin­gu­la­ri­tat que reclama Cata­lu­nya. Pri­mer, perquè el nos­tre país aporta a l’Estat espa­nyol una cin­quena part del con­junt del finançament autonòmic. I després, perquè seria una font de greu­ges i rei­vin­di­ca­ci­ons de la resta d’auto­no­mies, que no es podrien aten­dre de cap manera. L’informe també fa pro­pos­tes per millo­rar el sis­tema actual. Bones o dolen­tes, en cap cas ultra­pas­sen els mar­ges del marc autonòmic i cons­ti­tu­ci­o­nal i només són fórmu­les per can­viar les xifres de lloc, de manera que donin el mateix resul­tat. Un resul­tat per­fec­ta­ment con­seqüent amb el prin­cipi de justícia dis­tri­bu­tiva, que és el mateix prin­cipi en què es basa el nos­tre sis­tema fis­cal: que pagui més qui més té, perquè es pugui faci­li­tar la igual­tat d’opor­tu­ni­tats als que menys tenen. Qui hi pot estar en con­tra? Hi estaríem els cata­lans si tinguéssim una Hisenda pròpia i volguéssim com­pen­sar els dese­qui­li­bris entre la Cata­lu­nya rica i la Cata­lu­nya pobra? Segur que no. Tot això és molt vell i molt gas­tat, com la rei­vin­di­cació cata­lana d’un finançament espe­cial. La qüestió clau és en quin marc es vol fer el debat. Es vol fer en una Cata­lu­nya espa­nyola, on el cafè per a tots és ine­vi­ta­ble, com també ho és el dèficit fis­cal –siguin els 20.000 mili­ons actu­als o en siguin menys– que ens impe­deix apli­car les nos­tres pròpies mesu­res de com­pen­sació ter­ri­to­rial alhora que les de desen­vo­lu­pa­ment con­junt? O es vol can­viar el marc, des­ba­lles­tar les mot­llu­res velles i bas­tir-ne unes que siguin només nos­tres?