Opinió

El voraviu

Mala setmana de res

La ultradreta va com un tro a Espanya i a França. Només s’ha aturat el cop

La ultra­dreta ha pas­sat una mala set­mana. L’ha pas­sada al País Valencià, i l’ha pas­sada a la casa dels veïns de dalt, i també a la casa dels veïns de baix i del cos­tat. Diu­menge van sal­var bé els mobles a la Cata­lu­nya Nord, on fa anys que hi tenen un bé de Déu de votants, però varen ser ter­cers a França, quan espe­ra­ven la victòria. El front d’esquer­res va atu­rar el cop. De dime­cres a diven­dres el mateix Abas­cal els ha fet la pell en cinc governs autonòmics en què Vox par­ti­ci­pava a Espa­nya. En unes comu­ni­tats els con­se­llers han fet bon­dat, han seguit les ordres i han sor­tit dels governs que com­par­tien amb el PP. En d’altres han des­a­fiat Abas­cal, han estri­pat el car­net de Vox i s’han que­dat a la pol­trona. De moment això que tenen i després ja deci­di­ran si han d’acos­tar-se a l’ombra de Feijóo o a l’ombra d’Alvise Pérez. Una mala set­mana per a la ultra­dreta sem­pre va bé, però no cal fer-ne un gra massa. Al con­trari. No hi veig cap crisi. Ni a Espa­nya ni a França. La dre­ta­nit­zació va com una moto, per a uns veïns i per als altres. A Espa­nya, si tenen alguna crisi és de crei­xe­ment! I a França, el front d’esquer­res ho ha atu­rat ara, però el crei­xe­ment és impa­ra­ble si tot el que saben fer són fronts d’esquer­res al dar­rer moment. Al cap i a la fi una cosa és l’expec­ta­tiva de victòria que s’havia pre­di­cat i l’altra, la rea­li­tat. Els de Le Pen han pas­sat de 89 a 143 dipu­tats, un 60% de crei­xe­ment. Una mala set­mana no és res quan vas com un tro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.