Opinió

Som 10 milions

Mataronismes

Criats lluny del centre, però que senten la ciutat com a pròpia i que la llueixen amb l’orgull de ser-ne fills

AMa­taró han coin­ci­dit en el temps, o gai­rebé, dues cele­bra­ci­ons que han uni­fi­cat la ciu­ta­da­nia i l’han trans­for­mada, encara que sigui durant uns dies, o unes hores, en part d’un mateix tot. Reco­nec que no soc pas gran conei­xe­dora ni segui­dora de les fes­tes majors ni de la sim­bo­lo­gia que les acom­pa­nya, però el cas de la capi­tal del Maresme amb deter­mi­nats objec­tes vin­cu­lats a Les San­tes és digne de con­tem­plar. I d’estu­diar. Parlo de la pro­gra­mació d’actes que s’han orga­nit­zat dar­re­ra­ment al vol­tant de les cam­pa­nes de la basílica de Santa Maria i que les han con­ver­tit en autèntics ele­ments de culte. Els ins­tru­ments han estat sot­me­sos a un procés de res­tau­ració, i la Carme ha retor­nat nova de trinca a temps per fer els repics de festa major amb un toc que, diuen els ente­sos, recu­pe­rarà el que feien els cam­pa­ners fins al 1927. S’espera la mateixa expec­tació que es va crear quan van ser reti­ra­des del cam­pa­nar, quan han estat expo­sa­des dins de la basílica perquè tot­hom les pogués con­tem­plar i quan van tor­nar al seu lloc fa dies, en espera de tor­nar a pro­ta­go­nit­zar el seu moment d’èxit. Deia, però, que a les cam­pa­nes els ha sor­tit un com­pe­ti­dor que no espe­ra­ven i que forma part d’una jove for­nada de mata­ro­nins i mata­ro­ni­nes cri­ats lluny del cen­tre, però que sen­ten la ciu­tat com a pròpia i que la llu­ei­xen amb l’orgull de ser-ne fills. La nit de diu­menge, entre mol­tes altres cele­bra­ci­ons, un noi de 17 anys aca­bats de fer va ser pro­cla­mat millor juga­dor jove de l’Euro­copa i es va con­ver­tir en tota una pro­mesa del fut­bol. Es diu, per si encara queda algú en aquest país que no ho sàpiga, Lamine Yamal i és veí del barri de Roca­fonda de Mataró. Yamal s’ha con­ver­tit, en un tres i no res, en ambai­xa­dor del muni­cipi i l’ha col·locat en el mapa a par­tir de la radi­o­gra­fia que han fet del noi els mit­jans de comu­ni­cació. Entre d’altres, han des­co­bert que el gest que fa amb les mans, el número 304, cor­res­pon al codi postal del seu barri i diu­menge, els mili­ons d’afi­ci­o­nats van poder veure com es lli­gava a la cin­tura una ban­dera blava amb una creu ver­me­lla, la ban­dera de Mataró. Al muni­cipi, una pan­ta­lla gegant al parc Cen­tral reu­nia 5.000 per­so­nes a peu dret core­jant el seu nom. Cam­pa­nyes de màrque­ting com aquesta són d’agrair, i sobre­tot quan vin­cu­len l’èxit i la for­tuna a un jove sor­git d’un entorn que el mateix alcalde de la ciu­tat qua­li­fica de “com­plex”. Roca­fonda és un barri amb un ele­vat índex d’immi­gració, on gai­rebé la mei­tat de les famílies estan en risc de pobresa i on les actu­a­ci­ons poli­ci­als són habi­tu­als. Un barri asse­nya­lat que ha sumat inver­si­ons amb els anys per reco­sir velles feri­des de con­vivència, però que en neces­sita més per superar l’estigma que arros­sega. Les cam­pa­nes i Lamine Yamal són dues cares d’una Mataró plu­ral, i també frag­men­tada, que evo­lu­ci­ona i que busca nous refe­rents, en el pas­sat i en el pre­sent, per garan­tir allò tan difícil de tro­bar com és el sen­ti­ment de per­ti­nença.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.