Opinió

Mirades

Fidel Aguilar, un meteorit fugaç

L’escultor gironí, que va néixer fa 130 anys, és recordat com una de les figures més influents de principi del segle XX

La rèplica de l’escul­tura Implo­ració, a la Cort Reial de Girona, s’ha inte­grat en el pai­satge visual gironí, però mol­tes vega­des no puc evi­tar parar-me per admi­rar-la i pen­sar que esta­ria bé veure l’ori­gi­nal, que se serva al Museu d’Història de la Ciu­tat. El seu autor, Fidel Agui­lar Marcó, té una sala amb el seu nom al començament de la ram­bla de la Lli­ber­tat de Girona i una escul­tura pagada per subs­cripció popu­lar el 1930 als jar­dins de la Devesa de Girona. El 20 de juliol pas­sat va fer 130 anys del seu nai­xe­ment a Girona (1894), on ha dei­xat petja tot i la seva pre­ma­tura mort el 1917, als 22 anys, ja que va ser rei­vin­di­cat per tota una gene­ració nou­cen­tista que, amb Rafael Masó, Xavier Mon­sal­vatge i Car­les Rahola al cap­da­vant, el va reconèixer. I, després del silenci de la llarga nit fran­quista, va tor­nar a ser rei­vin­di­cat a par­tir dels anys setanta gràcies al movi­ment artístic i a gent com San­ti­ago Roca D. Roca i el crític Jaume Fàbrega.

Fa set anys, pel cen­te­nari de la seva mort, es va publi­car un lli­bre amb edició d’Eva Vàzquez i Jordi Falgàs, amb tex­tos també de Narcís-Jordi Aragó, Narcís Coma­dira i Josep Pujol i Coll, amb el títol d’Un mete­o­rit fugaç. Fidel Agui­lar (1894-1917), que des­ta­cava l’apor­tació que va repre­sen­tar la seva obra a l’art català de prin­cipi del segle pas­sat. Aquell lli­bre, amb fotos de Jordi Puig, s’il·lus­trava amb escul­tu­res, dibui­xos, exli­bris i talles en fusta i pedra. Ja fa deu anys, amb motiu del 120è ani­ver­sari de la mort, la Casa Pas­tors li va dedi­car una retros­pec­tiva.

“Fidel Agui­lar, que al cel sia, era un jove­net que pro­me­tia dies de glòria, ningú dubta que era de fusta d’artistàs, les belles i gra­ci­o­ses esta­tu­e­tes que ens deixà per a gaudi dels nos­tres ulls en són un tes­ti­moni.” Això escri­via Rafael Masó i ho reco­llia Narcís Coma­dira al catàleg de l’expo­sició Fidel Agui­lar. Un nou­cen­tista gironí, el 1991. Nas­cut al número 10 de la Cort Reial de Girona, amb deu anys i per neces­si­tats fami­li­ars va entrar al semi­nari, però no va durar. De ben jove va tre­ba­llar en un taller de tallista on es va des­per­tar el seu amor per la talla de fusta, segons lle­geixo a Pedres de Girona. Va pas­sar per l’Escola de Belles Arts, però va ser bàsica­ment auto­di­dacte. Amb quinze anys va mun­tar un taller d’ebe­nista a la pujada del Rei Martí i, quan la feina li ho per­me­tia, apro­fi­tava per dibui­xar, fer esbos­sos en fang i talles de fusta fins pas­sar a la pedra. Les seves escul­tu­res les va fer amb estris com­prats al mer­cat de l’Areny i pedres que anava a bus­car fora mura­lla. Xavier Mont­sal­vatge i Rafael Masó el van ani­mar i pro­te­gir des dels grups de tre­ball Athe­nea, el nucli del nou­cen­tisme a Girona. Masó li va encar­re­gar mobles per a la Casa Ensesa de Girona i la Casa Casas a la platja de Sant Pol.

Va fer el salt a Bar­ce­lona, però la salut li va fallar i va morir només amb 22 anys d’una per­fo­ració d’estómac. Els ente­sos diuen que la seva obra, de referències medi­terrànies, tenia el vita­lisme de Rodin i un paral·lelisme amb Arísti­des Mai­llol. Va morir jove però es va con­ver­tir en una figura miti­fi­cada i reco­ne­guda a Girona. Enti­tats com els Amics de la Unesco ens recor­den qui va ser un gran dibui­xant i escul­tor, 130 anys després de la seva mort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.