Opinió

Lletra petita

La influenciadora Roro

“De cop és moda acarnissar-se amb aquesta noia, que a les xarxes cuina feliç per al seu xicot

Li han dit de tot, a les xar­xes i als platós: que si és una retrògrada sub­misa al seu xicot, que si fin­geix la veu aflau­tada de manera ridícula, que si no sap ni escriure bé el seu nom, que si fa mal al col·lec­tiu femi­nista amb els seus vídeos..., però resulta que té prop de tres mili­ons de segui­dors i, encara que actu­al­ment això no és garan­tia de gaire res, n’hi ha hagut prou perquè un ser­vi­dor, refrac­tari al Tik­Tok i sobre­tot al tic-tac de la mala edu­cació que comença el seu compte enrere massa sovint, s’interessi pel feno­men. I, com sol pas­sar en aquests casos, no n’hi ha per a tant, crida més l’atenció l’ona expan­siva dels seus detrac­tors que el con­tin­gut dels seus enllaços. Roro Bueno tan sols és una noia que sap cui­nar i li dedica els plats al noi amb qui con­viu, el famós Pablo. Com que ara més que mai vivim en la Soci­e­tat de Con­sum –que fa mig segle ja denun­ci­ava en la seva cançó en Rai­mon–, però un con­sum frenètic d’empas­sar sense mas­te­gar, el més fàcil és aga­far el teclat i des­qua­li­fi­car el mis­sat­ger abans de fer cap digestió semàntica. Amb la Roro –sí, és veri­tat que tal com ella ho pro­nun­cia hau­ria d’anar amb dues erres, i què?–, s’hi han acar­nis­sat deter­mi­na­des veus defen­so­res de la lli­ber­tat feme­nina que la com­pa­ren amb vídeos pro­vi­nents dels Estats Units, aquests sí, pro­ta­go­nit­zats per dones trum­pis­tes que prac­ti­quen un caduc model fami­liar basat en la lloança del patri­ar­cat. La nos­tra Roro, però, resulta que no està tan­cada a casa cui­nant per al xicot men­tre ell corre car­rers, la nos­tra Roro tele­tre­ba­lla de tra­duc­tora, parla diver­sos idi­o­mes, també xinès, i en les entre­vis­tes es defensa prou bé. Va apren­dre a cui­nar gràcies al seu pare, res­tau­ra­dor pro­fes­si­o­nal, i afirma amb salu­da­ble intel·ligència que es va inde­pen­dit­zar gas­tronòmica­ment de la seva família quan tenia 12 anys. Ara és una artista als fogons, però sobre­tot és una noia ple­na­ment lliure per dur la vida que vul­gui, sense accep­tar clixés ni sub­mis­si­ons. Hem de ser cons­ci­ents del que pen­gem a les xar­xes, o del que encara escri­vim al papir, però també hem de ser curo­sos a l’hora d’inter­pre­tar les con­duc­tes dels altres. “Però en Pablo no fa res a casa teva?”, li pre­gun­ta­ven en una entre­vista. “Si no fes res –res­po­nia ella–, cre­ieu que hi viu­ria?” “I què fa?”, repre­gun­ten. “Doncs jo cuino i ell després ho neteja tot.” Visca la lli­ber­tat feme­nina, també la d’en Pablo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia